Els agraïments més exactes són els dels científics

Acostumats a les gales del cinema, on els agraïments dels premiats s’allarguen fins al badall, l’acte dels premis FAR va ser modèlic: es nota que la gent de ciència tenen la precisió com a divisa. Es van cenyir al temps estipulat i això no va ser obstacle perquè pugessin a la palestra alguns dels valors que agermanen la comunitat: la importància de l’equip, la perseverança que permet completar el trajecte des de la il·lusió al resultat o, sobretot, la satisfacció de veure l’impacte de les diferents innovacions que han aportat als seus respectius sectors. Tot i ser una comunitat molt ben avinguda, com es va poder comprovar en el còctel posterior, al vestíbul del Macba, també hi ha espai per al debat i el contrast d’opinions. Laia Corbella, directora general de la Mobile World Capital de Barcelona, relatava com hem passat de la tecnologia visible dels aparells a la invisible dels algoritmes. “I com més invisible una tecnologia, més clares han de quedar les responsabilitats i més consciència ha de tenir la ciutadania, que s’ha d’implicar en aquest debat”, defensava. A la cadira del costat, en canvi, Genís Roca hi oposava un però. “Jo ja no em puc empoderar més”, ironitzava el president d’Accent Obert. “Cal reivindicar més els drets de la ciutadania. Hi ha responsabilitats, sí, però no arribem a tot arreu i potser no podem exigir a la gent que a banda de menjar saludable i perdre el sobrepès, a sobre sàpiga contrastar una notícia”. Per a Roca, cal preservar les fonts d’informació fiable, de la mateixa manera que amb un aiguat catastròfic el primer que cal fer és assegurar les fonts d’aigua potable. “Encara morirem de set envoltats d’aigua”, concloïa, sobre l’abundància informativa en què conviuen continguts legítims amb altres de tòxics. Un altre eix del debat era el de la ciència per la ciència. Lluís Torner, director fundador de l’Institut de Ciències Fotòniques, va aplaudir aquesta visió de la innovació aplicada i que busca l’impacte, però no va poder evitar reivindicar també la gent que té idees sensacionals, al marge de si arriben al mercat. Ni que sigui perquè mai se sap quan podran ser d’aplicació. El rector de la Universitat Politècnica de Catalunya, Francesc Torres, va defensar, en canvi, la feina dels qui piquen pedra des de la base. I va recordar que dels 5.000 llicenciats que surten de la UPC n’hi ha 300 que poden anar als laboratoris d’elit, però que és el conjunt de tots plegats, començant pels que es queden al territori, els que aconsegueixen mantenir i millorar el que es té. “Perquè baixar de divisió és molt fàcil, però pujar no ho és gens”, alertava. En tot cas, aquests enfocaments –més complementaris que oposats– no van enterbolir per res la cordialitat que va presidir tant l’acte com l’aperitiu posterior. Representants de les empreses, del món de la innovació, de les institucions i de les universitats van aplaudir la iniciativa de l’ARA. Clarament, hi ha un star system científic que encara no ha estat prou reconegut: que tremolin els Gaudí.