La major intervenció petroliera de la història amenaça amb #tornar contra els governs

El final de la guerra a Orient Mitjà hauria de portar un alleujament per als preus del petroli, després de mesos d'interrupcions del subministrament i una intervenció sense precedents dels governs per a evitar una crisi encara major. No obstant això, la normalització del mercat podria #trobar amb un obstacle inesperat. Els països que porten mesos venent centenars de milions de barrils de les seves reserves estratègiques hauran de decidir quan recuperar-los, i una onada de compres simultànies podria tornar a tensionar els preus just quan consumidors i empreses esperen que comencin a baixar.

L'Agència Internacional de l'Energia (AIE) acaba de confirmar que l'operació serà encara major del que es preveu . Els seus 32 països membres van acordar alliberar 400 milions de barrils al març, la major intervenció coordinada de la seva història, però diversos governs han augmentat els seus compromisos. Ja han sortit al mercat uns 330 milions i ara s'accelerarà el lliurament d'altres 100 milions, inclosos més de 20 milions de gasoil.

I ni tan sols semblant esforç ha impedit que el món continuï perdent petroli emmagatzemat. Des de finals de febrer, els inventaris observats han disminuït en 509 milions de barrils i les existències es troben en els seus nivells més baixos des d'almenys 2016 .

Enmig d'aquesta caiguda de les reserves mundials, Espanya acaba d'anunciar que posarà en circulació altres 4,4 milions de barrils durant octubre, després d'alliberar 3,75 milions en una primera operació. El seu compromís inicial ascendeix a 11,5 milions , equivalents a 12,3 dies de consum nacional, que sortirien de les reserves d'emergència que mantenen les empreses petrolieres per a fer front a possibles problemes de subministrament.

El moviment espanyol se suma als nous alliberaments anunciats per altres països europeus, entre ells Alemanya, que preveu alliberar fins a 15 milions de barrils addicionals, mentre França ha plantejat una operació que podria aconseguir els 100 milions, repartits entre cru i gasoil.

Europa i l'efecte bumerang

Washington porta setmanes pressionant als governs europeus perquè treguin més combustible dels seus magatzems, una mesura que podria acabar encarint el petroli que ara intenta abaratir. L'Administració estatunidenca ha arribat a advertir a França i Alemanya de possibles restriccions a les exportacions de dièsel estatunidenc si Europa no contribuïa a alleujar l'escassetat.

La pressió arriba quan el gasoil s'ha convertit en un dels majors problemes del mercat energètic . Les seves exportacions mundials van caure al setembre uns 700.000 barrils diaris respecte a l'any anterior i els preus majoristes van arribar a aconseguir els 220 dòlars per barril a Europa i els Estats Units. La AIE adverteix que les dificultats per a recuperar les existències podrien #prolongar fins a la segona meitat de 2027.

I precisament França i Alemanya concentren al voltant del 35% de les reserves de gasoil i dièsel de la Unió Europea, el combustible que Washington vol que posin en circulació. Els nous alliberaments reduirien unes existències que tots dos països podrien necessitar si la crisi energètica es prolonga.

Reposar una quantitat equivalent als 400 milions de barrils inicialment compromesos per la AIE, a un preu de 100 dòlars per barril, suposaria mobilitzar 40.000 milions de dòlars.

Concentrar aquestes compres en només dotze mesos suposaria afegir una demanda equivalent a prop de 1,1 milions de barrils diaris, enfront d'uns 550.000 si es repartissin durant dos anys. Si per a llavors la producció mundial encara no s'ha recuperat, els governs haurien de competir amb refineries i altres compradors per un subministrament limitat, augmentant la pressió sobre els preus. I com més pugi el petroli durant aquest procés, més diners hauran de desemborsar per a recuperar els barrils utilitzats durant l'emergència.

els Estats Units sota mínims

Una part important d'aquesta demanda podria procedir dels Estats Units, que porta anys recorrent a les seves reserves per a afrontar les crisis energètiques. Washington va autoritzar un alliberament extraordinari de 180 milions de barrils en 2022 i una altra de 172 milions el març passat, després que la guerra amb l'Iran provoqués noves interrupcions del subministrament.

Els seus dipòsits estratègics contenen ara uns 283 milions de barrils, el nivell més baix des de 1982 . els Estats Units disposa d'una capacitat autoritzada d'emmagatzematge de 714 milions, per la qual cosa manté ocupada menys del 40%. I encara queden lliuraments compromesos que podrien reduir encara les existències.

No obstant això, disposar de tant d'espai buit tampoc garanteix que Washington pugui tornar a omplir-ho ràpidament. L'Oficina de Responsabilitat Governamental (GAO), l'organisme fiscalitzador del Congrés, ha advertit que les instal·lacions acumulen problemes de manteniment i envelliment que estan limitant el seu funcionament.

A la fi de 2025, la capacitat efectiva per a introduir petroli en aquests dipòsits a penes aconseguia el 56% de la seva taxa de disseny, mentre que la d'extracció se situava en el 61%.

La incògnita de 2027

L'evolució prevista de la producció mundial podria facilitar la reconstrucció d'unes reserves que, almenys als Estats Units, també depenen de solucionar aquestes limitacions operatives. La AIE calcula que la demanda mundial de petroli disminuirà en 2,6 milions de barrils diaris durant 2026, mentre que la producció podria augmentar en 7,7 milions en 2027. Si es compleixen totes dues previsions , el mercat disposaria de més petroli per a absorbir les compres públiques sense provocar necessàriament una altra escalada de preus.

No obstant això, aquesta recuperació depèn del fet que les interrupcions del subministrament a Orient Mitjà vagin quedant enrere. Els danys en les instal·lacions energètiques, les dificultats del transport marítim i la incertesa sobre quan tornaran a operar a plena capacitat alguns productors podrien retardar l'arribada d'aquests barrils addicionals.

Si la producció triga més del que es preveu a #recuperar, els governs podrien #veure obligats a ajornar durant més temps la reconstrucció de les seves reserves, fins i tot després que acabi la guerra. I qualsevol nova interrupció del subministrament trobaria a països com els Estats Units amb menys petroli emmagatzemat i majors dificultats per a respondre amb un altre alliberament extraordinari.