La Palma estrena el complex més potent del món per a captar l'univers extrem

El pròxim 15 d'octubre, l'Observatori del Roque dels Nois es convertirà en l'epicentre mundial de l'astrofísica d'altes energies amb la posada en marxa del CTAO-Nord. Equipada amb quatre grans telescopis, anomenats LST, aquesta instal·lació permetrà estudiar alguns dels fenòmens més violents del cosmos mitjançant l'anàlisi de les cascades de partícules que es desencadenen quan els raigs gamma emesos per aquests fenòmens arriben a l'atmosfera terrestre. El nou CTAO-Nord forma part del Cherenkov Telescope Array Observatory, una iniciativa internacional que també preveu la posada en marxa d'un altre centre d'observació en el desert de Atacama a Xile (el CTAO-Sud). El primer dels telescopis del nord, dissenyat com a prototip, va ser inaugurat l'any 2018. El projecte CTAO compta amb una molt destacada participació de diversos centres de recerca espanyols, com l'Institut d'Astrofísica de Canàries (IAC), l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia (IAA-#CSIC), el Institut de Ciències de l’Espai (#ICE-#CSIC), el Institut de Física d’Altes Energies (IFAE) i el Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB). En el cosmos existeixen fenòmens tan extrems, com els forats negres o les estrelles de neutrons, que són capaços de generar emissions ultraenergéticas en forma de raigs X o gamma. Oscar Blanch, investigador adscrit al IFAE, coordinador tècnic dels telescopis LST i coordinador nacional de CTAO-España, ha destacat, per a La Vanguardia, que quan detectem llum d'alta energia “sabem que, en algun lloc, s'ha produït un procés capaç d'accelerar partícules a energies extraordinàries”. Aquests fluxos poden viatjar enormes distàncies a través de l'espai. Afortunadament, l'atmosfera de la Terra els captura abans que arribin a la superfície, on serien molt perjudicials per a la vida. Quan els raigs gamma aconsegueixen el nostre planeta, interaccionen amb les molècules de l'aire transferint-los gran part de la seva energia. Això provoca una cascada de partícules subatòmiques que viatgen a través de l'atmosfera a una velocitat superior a la de la llum en aquest mitjà (la física prohibeix que res pugui #desplaçar més de pressa que la llum en el buit, però és possible fer-lo en altres mitjans, com per exemple en l'aire). El resultat visible és una tènue i efímera il·luminació, coneguda com a llum Cherenkov. Els telescopis LST estan dissenyats per a captar aquests ràpids centellejos, i amb la seva capacitat per a dirigir la seva mirada a qualsevol punt del firmament en qüestió de segons, els astrònoms podran estudiar els fenòmens més extrems de l'univers i localitzar el seu origen. Els dos centres, a Canàries i a Xile, es complementaran en el tipus de fonts que estudiaran.