"Històries fantasmals sense base científica": Meredith Whittaker, una de les dones més influents del sector tecnològic, sobre els perills de la IA

Advertiment: Aquest article conté llenguatge que pot resultar ofensiu.

Meredith Whittaker té poca paciència amb el catastrofisme de la IA que domina els titulars; opina que els advertiments que la IA es torni contra la humanitat són un temor "que no té fonament científic".

"El risc és molt real", afirma el director de la Fundació Signal, que gestiona l'aplicació de missatgeria xifrada del mateix nom, "però no es tracta de les històries de fantasmes de les quals parlen aquests joves exaltats".

En canvi, ella creu que el perill més immediat resideix en l'ús negligent de la tecnologia.

Ella cita un presumpte incident, reportat per #CNN, en el qual un chatbot utilitzat per la intel·ligència estatunidenca va inventar informació sobre un vaixell xinès que transportava material nuclear, la qual cosa suposadament va portar als Estats Units a preparar una resposta militar.

"Vam estar a punt d'entrar en guerra amb la Xina", li va dir a la #BBC.

"Un sistema que produeix informació errònia i que gairebé ens porta a una guerra amb la Xina no hauria de #considerar superinteligente en cap concepte".

Signal té entre 40 i 70 milions d'usuaris, una xifra insignificant comparada amb WhatsApp, que compta amb milers de milions.

Però és coneguda per la seva ferma postura en la protecció de la privacitat dels usuaris: oculta qui envia un missatge des dels seus propis servidors, limitant les dades disponibles per a observadors externs o pirates informàtics.

Totes les notícies que necessites estan en #BBC World Service

La revista Time va nomenar a Whittaker una de les persones més influents en el camp de la IA. Es mou amb soltesa en els fòrums on es debat el seu futur, des de les sales de juntes de Silicon Valley fins a Londres, Davos i el Vaticà.

Va estudiar literatura en la universitat i es va unir a Google en 2006 com a empleada temporal, sense tenir un títol en informàtica.

A la fi de 2017 es va donar a conèixer quan un col·lega li va parlar del Projecte Maven, un contracte secret de Google amb el Departament de Defensa dels EUA per a desenvolupar intel·ligència artificial per a la localització d'objectius mitjançant drons.

Va comprendre el que significava "comprimir la cadena d'atac": reduir el temps entre que una màquina assenyala un objectiu i algú decideix disparar, disminuint així les deliberacions sobre aquest tema.

Juntament amb milers de col·legues, es va oposar fermament a aquesta idea.

"Això servirà per a blanquejar informació errònia i dades falses", recorda haver argumentat públicament.

A l'any següent, Whittaker va ajudar a organitzar una vaga en la qual uns 20.000 empleats van protestar contra la gestió de l'empresa en diversos assumptes, incloent el que consideraven la introducció precipitada de noves tecnologies.

Google va rescindir el contracte i Palantir el va assumir.

Ella estableix una connexió directa entre Maven i l'atac amb míssils estatunidencs contra una escola a l'Iran enguany, que, segons afirma, es va basar en el sistema i en informació d'intel·ligència obsoleta que…