Eva Blanch publica la primera gran novel·la del 'procés': «La independència ja no és la prioritat de la societat catalana»

Encara que disposem d'abundant bibliografia assatgística entorn de l'anomenat ' procés ' no es pot dir el mateix de la seva versió novel·lesca; pensem en 'La vida més bonica' de Francesc Serés, el desengany independentista del 'procés' o 'Independència' de Javier Cercas , segon lliurament de ... la trilogia del policia Melchor Marín, tots dos títols publicats en 2021. Deu anys després de 'Cor groc sang blava', novel·la sobre les acaballes de l'editora Esther Tusquets, en 'Urkinaona' (Tusquets), Eva Blanch busseja una altra vegada en el viscut: aquells sis dies d'octubre de 2019, després de la sentència del Tribunal Suprem als capitostos del separatisme que va incendiar Barcelona. «Feia anys que volia escriure una novel·la sobre la identitat, la convivència entre l'univers espanyol i el català, que conec bé. La identitat està en el #ADN de la societat catalana. La història, gairebé costumista, d'una societat en un moment determinat. Com el polític es fica a casa», explica. «Vaig viure el 'procés' com un cansament d'una cosa acumulativa que mai s'acaba de resoldre. No volia una història de bons i dolents sinó una mirada sobre la complexitat que fos material literari», adverteix Blanch. Un caos de carreteres i vies de tren tallades, l'aeroport bloquejat per l'anònim 'Tsunami Democràtic' i el que l'independentisme va denominar «la batalla de Urquinaona». La cèntrica plaça convertida en camp de batalla de la guerrilla urbana i les forces de l'ordre. «Aquell dimecres de 2019, jo tornava d'una exposició en la plaça de la Catedral… Era tal la tensió que em vaig dir 's'armarà'. Era l'hora de #posar a escriure una novel·la que m'ha costat cinc anys i que he estat a punt d'abandonar en algun moment», recorda.El que es va presentar com a «revolució dels somriures» va culminar en sinistra ganyota de violència: «Més de tres milions en danys materials, més de mil contenidors cremats, sis mil quatre-centes galledes d'escombraries abrasats i gairebé tres-centes jardineres destrossades», comptabilitza Blanch. Paisatge després de la batalla, una societat trencada.Veu coralLa K de 'Urkinaona' delata la conversió d'un nacionalisme de matriu conservadora en força presumptament revolucionària, Blanch opta per la veu coral per a blindar la versemblança del narrat. Un ' mosso d'esquadra ' de L'Hospitalet descendent de lleonesos; la seva filla, enrolada en l'activisme antisistema; un empresari que mou els fils del 'Tsunami Democràtic' que paralitza Catalunya fins a #adonar que han anat massa lluny; un independentista dels CDR que implica en els altercats a la filla del 'mosso'; la mare anciana a punt de morir, l'esposa i l'amant de l'empresari… «Conec en la vida real a tots els meus personatges. La que em va costar més va ser la noia antisistema. Quan vaig donar a llegir el manuscrit a persones del meu entorn no va trigar a arribar el comentari de 'Eva, aquest sóc jo'», apunta.

Uns personatges que acaben confluint en plaça Urquinaona: «Volen tanques, parasoles de bar, tiestos, còctels molotov. Se senten trets, explosions, hi ha foc per onsevulla. Tenen un helicòpter damunt tota l'estona, que vola baix, molt a prop. Hi ha punkies amb crestes, nois amb cascos de motos, amb guants, amb màscares de gas. Amb llaunes i bidons usats com a escuts. Molt perroflauta de fora de Barcelona. molt 'cupaire', chandaleros, també hi ha gent que parla italià». L'etiqueta #ArdeURKINAONA inflama les xarxes. Els qui ho vam patir ho sabem. La violència es torna contra els qui la van convocar: crema la Farmàcia de l'esposa del Senyor Tsunami. Policies autonòmics i nacionals, braç a braç, suporten la tempesta de llambordes. «Parleu en nom d'un país en el qual no teniu majoria i menys a Barcelona. Ens parleu amb la supèrbia el bon català i preteneu fer-me sentir una mala catalana o una catalana de segona », clama Virginia, executiva d'un hotel i amant del burgès implicat amb el Tsunami. «Ser catalana i espanyola és una riquesa. He volgut comprendre a tots els meus personatges, però que cadascun es defensi per si sol i el lector jutgi» Eva Blanch Escritora«No donaré a conèixer les meves fonts, però això del Tsunami va acabar d'un dia per a un altre perquè se'ls va anar de les mans. Tinc moltes amigues que són Virgínia. Ser catalana i espanyola és una riquesa. He volgut comprendre a tots els meus personatges, però que cadascun es defensi per si sol i el lector jutgi», subratlla Blanch. París ardeNovela oportuna, 'Urkinaona' veu la llum amb el teló de fons del caos parisenc i el retorn de Puigdemont gràcies a l'amnistia de Pedro Sánchez per paga dels seus suports parlamentaris. «Maig del 68 va ser una broma, comparat amb la França actual. Maig del 68, va canviar coses, això és pura destrucció», observa Blanch. L'atzar ha volgut que la seva publicació coincideixi amb el retorn de Puigdemont: «Que torni, encara que no estigui d'acord amb ell en res. La independència viu un moment baix, ja no és la prioritat de la societat catalana, però no oblidem que és un fenomen cíclic que pot #reactivar si les circumstàncies són propícies», conclou.