Dinamarca es resisteix mentre Trump promociona acords de petroli i minerals a Grenlàndia

Dinamarca ha exigit que l'exploració de recursos dels Estats Units a Grenlàndia respecti les lleis de l'illa, arran de l'afirmació del president Donald Trump que l'extracció de petroli, gas i minerals començarà aviat allà.

El Ministeri d'Afers Exteriors danès va reafirmar dimecres que l'acord del mes passat entre Dinamarca, Grenlàndia i els EUA no alterava les normes d'extracció.

L'acord «no atorga als inversors dels EUA cap tracte preferent» respecte als inversors d'altres països de l'OTAN i de la UE pel que fa a l'accés als recursos naturals a Grenlàndia, va afirmar el ministeri.

En una publicació a Truth Social, el president dels EUA, Trump, va anomenar el territori semiautònom danès «la nostra nova i bonica Grenlàndia».

«S'està preparant l'inici d'una exploració massiva de petroli, gas i minerals», va escriure, sense donar detalls.

Trump, la primera ministra danesa Mette Frederiksen i el primer ministre de Grenlàndia Jens-Frederik Nielsen van signar l'acord de 10 pàgines al marge de l'Assemblea General de les Nacions Unides a Nova York el 22 de setembre, posant fi a mesos de tensions per les amenaces de Trump de controlar Grenlàndia.

El pacte permet als EUA «modernitzar i ampliar» les seves activitats a la base espacial de Pituffik, una instal·lació militar remota dels EUA al nord-oest de Grenlàndia.

També va aplanar el camí per a dues noves bases militars i el sistema de defensa antimíssils «Cúpula Daurada» de Trump, alhora que reafirmava la sobirania danesa i el dret dels grenlandesos a l'autodeterminació.

No va assignar cap dret de mineria ni de perforació.

Grenlàndia va prohibir la mineria d'urani i tota futura exploració petroliera el 2021.

El seu govern està revisant si una empresa de Texas, Greenland Energy, pot utilitzar permisos anteriors a la prohibició.

La companyia va dir a l'agost que planejava perforar a la recerca de petroli el 2027 en una conca no explorada de la costa oriental de Grenlàndia, tot i que no disposava d'un permís propi.

L'assessor de política de seguretat danès Jacob Kaarsbo va dir que els comentaris de Trump podrien indicar que el seu desig de controlar Grenlàndia es manté intacte.

«És extremadament perillós considerar aquest acord entre l'administració Trump i Dinamarca com una cosa que ha alterat les intencions de Trump», va afirmar.

Mikkel Olesen, investigador sènior de l'Institut Danès d'Estudis Internacionals, va declarar a Al Jazeera que els detalls relatius als drets miners i d'exploració continuaven sense ser clars i que la informació provinent majoritàriament de la part nord-americana s'havia d'agafar «amb pinces».

Richard Weitz, membre del Col·legi de Defensa de l'OTAN a Roma, va afirmar que Trump «va fer marxa enrere i es va conformar amb menys» del que pretenia, però tot i així «va aconseguir pràcticament tot el que volia, excepte l'annexió formal».