El càncer del papa Lleó obre un inesperat temps d’incertesa al Vaticà
The Washington Post · Anthony Faiola
Roma . L’estança papal de la desena planta de l’Hospital Gemelli de Roma, moblada amb austeritat, és el refugi dels papes malalts. Francesc hi va ingressar quatre vegades, l’última durant trenta-vuit dies, abans de morir. Joan Pau II hi va haver d’anar encara més sovint, la primera vegada després d’un atemptat.
Però, al voltant de Lleó XIV, el papa nascut a Xicago i relativament jove, tothom confiava tant en la seva salut que a l’estança hi feien obres quan va arribar una notícia que ho va trasbalsar tot: les proves indicaven que tenia un càncer de pulmó.
“Estic preocupat”, va admetre dilluns davant els periodistes el cardenal Pietro Parolin, secretari d’estat del Vaticà i número dos del papa, poc abans d’anunciar-se que el nòdul extirpat del pulmó de Lleó era cancerós.
“Certament, no m’esperava que passés una cosa com aquesta”, va dir Parolin. I va afegir: “No s’ho esperava ningú. Però això són, com diu el papa, les sorpreses de Déu.”
Quan Lleó va sortir al balcó de la basílica de Sant Pere un vespre de maig de l’any passat, molts observadors del Vaticà el van veure com un nou papa caigut del cel. El primer pontífex nascut als Estats Units, amb una segona ciutadania llatinoamericana. Poliglot. Conciliador. I, després de la llarga crisi de salut del seu predecessor, Francesc, un home de seixanta-nou anys ple de vitalitat que prometia un pontificat llarg i dinàmic.
I pot ser que el tingui. Però mentre Lleó, que ara té setanta-un anys, es recupera de l’operació de dimarts, l’Església Catòlica s’enfronta a la perspectiva d’un altre papa amb afeccions de salut persistents.
“Les aparicions públiques, les activitats i l’agenda del papa canviaran, és clar, precisament per preservar-li l’estat de salut, que és molt important”, va dir l’arquebisbe Vincenzo Paglia, president emèrit de l’Acadèmia Pontifícia per a la Vida. “Hi haurà canvis, però no s’han de veure com un desastre. Un papa més feble no solament no em sorprendrà, sinó que ens ha d’ajudar a descobrir encara més el poder de la gràcia. […] Hem de redescobrir la força de la fragilitat.”
La intervenció de dimarts, en què li van extirpar el nòdul i una part del pulmó dret on l’havien trobat, va ser considerada un “èxit”, i el pontífex mateix ha destacat que el càncer s’havia detectat “en una fase molt inicial”.
Els experts que no tracten el papa en fan valoracions optimistes. Dimecres, Lleó es va sotmetre a anàlisis de sang i radiografies postoperatòries que els seus metges van considerar “normals per al tipus d’intervenció practicada”. El papa també va fer una sessió de fisioteràpia respiratòria, va caminar per la cambra i va tornar a la dieta habitual.
“La recuperació avança com era previst”, van dir els metges en un comunicat.
Un avantatge possible és que no se li coneix cap hàbit de fumar, ni ara ni en el passat, segons Elise Ann Allen, biògrafa del papa establerta a Roma.
