Al Japó s'està trencant un tabú: els homes comencen a casar-se amb dones més grans
En una de cada quatre parelles que es casen per primera vegada al Japó la dona és més gran que l'home. El 2024, aquests matrimonis van representar el 25,5% del total, el percentatge més alt registrat fins ara i més del doble que als anys setanta, quan vorejaven el 10%. En les parelles, els homes més grans continuen sent majoria, però la diferència d'edat entre els cònjuges s'ha escurçat. Tot i això, en molts casos la distància és petita: la dona només té un o dos anys més que el marit. El sociòleg Masahiro Yamada, professor de la Universitat de Chuo i especialista en sociologia de la família, atribueix part d'aquest canvi a la pèrdua de pes dels perjudicis sobre l'edat. En una entrevista publicada en mitjans locals, Yamada detallava que la diferència d'edat entre les persones que es casen per primera vegada és d'1,4 anys de mitjana. "Les barreres psicològiques per casar-se amb una dona més gran s’han anat afeblint", assegura Yamada, que considera positiva aquesta evolució, perquè amplia les possibilitats de formar una parella. Yamada és conegut per encunyar el terme konkatsu, que al Japó designa la recerca activa d'una parella amb la intenció de casar-se. Aquesta diferència d'edat també pot influir en la convivència, especialment en el repartiment de les tasques domèstiques i la criança. Yamada recorda el cas d'una maquilladora i perruquera amb qui havia coincidit en un programa i que estava casada amb un home set anys més jove. Segons explicava ella, el marit l'escoltava amb facilitat, i això feia que la vida en comú fos més senzilla. El sociòleg considera que, en alguns casos, l'edat pot modificar la manera com els homes reben les peticions de les seves parelles. Tot i que persisteix la idea que l'home ha de portar la iniciativa, les convencions socials que associen l'edat amb l'experiència i el respecte poden afavorir una actitud més receptiva davant d'una dona més gran. Yamada també assenyala que la importància creixent de la cosmètica, la cura de la pell i la moda facilita que moltes dones mantinguin una aparença que abans s'associava sobretot a la joventut. Però no ho atribueix tot a la imatge: el fet de continuar treballant i desenvolupar una carrera professional també pot reforçar la confiança i l'autonomia. Segons el sociòleg, l'aspecte físic continua tenint un pes important en les preferències masculines a l'hora de buscar parella, però s'ha ampliat el ventall d'edats de les dones que encaixen en aquests criteris. Pressió econòmica La pressió econòmica també ha canviat les expectatives sobre el matrimoni. A Tòquio, el cost de l'habitatge i de la vida quotidiana fa que sigui difícil sostenir una família amb un sol sou. "Treballar de valent com a assalariat ja no garanteix que el sou augmenti gaire", explica Yamada. Segons el sociòleg, aquesta realitat ha afeblit la pressió que tradicionalment sentien els homes per mantenir tota la família. Entre els més joves, cada cop és més habitual valorar que la parella tingui ingressos propis, fins i tot superiors als seus. Durant dècades, el model habitual reservava a l'home la jornada completa i deixava a la dona una feina parcial, sovint més mal pagada. Aquest esquema encara condiciona les expectatives de moltes parelles. L'Enquesta Nacional sobre Matrimoni i Fecunditat del Japó, feta el 2021, ja apuntava en aquesta direcció: el 48,2% dels homes solters consideraven important o tenien en compte la capacitat econòmica de la futura parella, davant del 41,9% de l'enquesta anterior. Entre les dones, el 70,2% valoraven les aptituds i la disposició dels homes per assumir les tasques domèstiques i la criança, enfront del 57,7% anterior. L'augment és més pronunciat entre les dones: la proporció que valora la disposició dels homes a assumir aquestes responsabilitats ha crescut 12,5 punts, gairebé el doble que la que dona importància a la capacitat econòmica de la parella entre els homes. Però que les expectatives canviïn no vol dir que les responsabilitats es reparteixin de manera igualitària. En l'enquesta sobre les tasques domèstiques i la criança que el govern metropolità de Tòquio va publicar el 2025, els homes enquestats amb fills en edat preescolar hi dedicaven una mitjana de 3 hores i 29 minuts al dia, entre feines de casa, criança i cures. Entre les dones, la mitjana era de 7 hores i 48 minuts. La diferència s'havia reduït en més d’una hora respecte al 2023, però encara superava les quatre hores diàries. Yamada defensa que les parelles han de construir una relació basada en el respecte i la cooperació, sense quedar condicionades per la diferència d'edat ni per la divisió tradicional dels papers familiars. Que en una de cada quatre parelles que es casen per primera vegada la dona sigui més gran no vol dir que les desigualtats hagin desaparegut. L'edat pesa menys en la tria de parella, però el repartiment de les feines de casa i la criança encara no reflecteix del tot aquest canvi.
