‘How romantic’, dansar i dansar fins a l'extenuació en el Mercat dels Flors

Recorden la pel·lícula de Sydney Pollack Danseu, danseu, maleïts? Perquè #inspirar en aquelles maratons de dansa de l'època de la gran depressió dels Estats Units, la coreògrafa grega Katerina Andreou ha dirigit a la Companyia Nacional de Dansa Contemporània de Noruega, Carte blanche. L'espectacle resultant és How romantic, que ha passat per Avinyó i es presenta del 16 al 18 d'octubre en el Mercat dels Flors, dins del festival internacional d'arts escèniques Flaix de Tardor. Les maratons de ball consistien a dansar i dansar fins a l'extenuació, #deixar el cos i l'ànima ballant dos o tres dies seguits sense descans, per a guanyar un premi que moltes vegades no era ni el promès. Andreou part d'aquesta premissa i manifesta que la comunió amb la companyia va ser immediata: “Vaig arribar amb les meves idees, amb les coses que podrien alimentar l'espectacle, i de seguida vaig tenir retorn dels 14 intèrprets: aprenia dels uns i dels altres”. “Els títols molt aviat deixen de ser un títol i es converteixen en un mantra al qual m'aferro i em serveixen per a treballar millor –continua la coreògrafa–. How romantic és un procés que passa per molts llocs. Em va interessar la idea del romanticisme com a corrent, sobretot el que té a veure amb l'amor i l'esgotament. Sembla que l'amor romàntic hagi de ser positiu, però no té per què ser així. Aquesta paradoxa és el que m'interessa més: el cansament, el donar-lo tot com se'ns exigeix en el treball”. I és així com pararà a “aquells grans balls esgotadors que hi havia als EUA entre les dues grans guerres; era un xou on la gent defallia i moria”. I ho compara amb el present: “Avui, en petita o gran escala, podem trobar aquesta paradoxa en un entorn neoliberal: arribar a un extrem de l'extenuació per a obtenir una recompensa, hi ha una esperança, pensant que ho fem amb llibertat”. Sobre la pel·lícula de Pollack, indica: “Em va inspirar molt el personatge masculí principal, l'innocent que és, però no va ser el meu únic punt de partida; he consultat molts vídeos reals d'aquelles maratons, que estan disponibles en internet”. En paraules del director de Flaix de Tardor, Narcís Puig: “És un espectacle molt energètic; i surts bastant abatut i cansat, com si haguessis ballat tu”.