Guerra per les oliveres a Cisjordània, símbol de la resistència palestina

A Cisjordània, la collita de l'oliva sempre arriba tenyida de sang, i Abdelatif Bazari pot assenyalar l'arbre exacte. “Un dels meus cosins va morir sota aquesta olivera i el va regar amb la seva sang”, relata a La Vanguardia aquest agricultor de 59 anys, professor d'anglès en una escola pública de Burqa, al nord de Nablus. Ali al Bazari, de 44 anys, va caure el passat 7 d'octubre, quan una vintena de colones va irrompre en el camp amb fusells, barres de metall i pedres. “Va ser com una guerra”, recorda Abdelatif. El seu germà va rebre un tret a la cama, al seu fill de 18 anys el van colpejar al cap més de deu homes i altres set membres de la família van acabar ferits. Un altre cosí segueix ingressat en estat greu a l'hospital Rafidia de Nablus. L'Exèrcit israelià assegura que soldats i colons van obrir foc després de l'avís que un palestí havia llançat una pedra a un colon, sense explicar què feien els colons en l'olivar. No és clar qui va matar a Ali. Segons Abdelatif, els soldats es van limitar a mirar, van retenir les ambulàncies a dos quilòmetres i van emmanillar als sanitaris, i els ferits van haver de sortir dues hores més tard en un tractor. Els colons es van emportar les escales, les mantes i els sacs. “Li vaig dir a l'oficial que mirés com ens robaven. Em va contestar que ho sabia”. El camí des de Jerusalem fins a Burqa està plagat de banderes israelianes i de cartells electorals. Bezalel Smotrich, ministre de Finances, i Itamar Ben Gvir, de Seguretat Nacional, somriuen al llarg de la carretera a menys de dues setmanes de les eleccions del 27 d'octubre. En una cafeteria de la carretera de Nablus, la nit del mateix 7 d'octubre, un grup de colons va perforar el sòl i va clavar més d'un centenar de banderes israelianes. Entre els colons que somien amb annexionar el que anomenen la Judea i Samaria, els dos líders ultres desperten un fervor que no troben en la molt més secular Tel Aviv. “Continuem la revolució dels assentaments”, va proclamar Smotrich a la fi de setembre en la inauguració de dues noves colònies prop d'Hebron, en el sud de Cisjordània. Dies després, Ben Gvir va ser més lluny en la televisió israeliana. “No hi ha diferència entre les zones A, B i C. Tota la terra és nostra”, va dir. L'Autoritat Palestina obre oficialment la collita aquest dijous, però molts agricultors s'avancen per a evitar el robatori de la seva oliva. Entre el 27 de setembre i el 10 d'octubre, l'organització israeliana Yesh Din va documentar 174 incidents lligats a la collita, un terç de tota la violència de colones en aquest període. Per part seva, l'observatori ACLED va registrar 39 incidents diaris en els primers nou dies d'octubre, el doble que al setembre, que ja havia estat el pitjor mes des que va començar a explicar-los fa una dècada, amb un 68% d'ells dirigits contra agricultors, recol·lectors o les seves terres, i sis palestins morts. Segons Yesh Din, el 93,6% de les denúncies contra israelianes per atacs a palestins s'arxiven sense acusació.

A vista de zoom digital, els pujols que envolten els olivars estan esquitxades d'avançades, un parell de caravanes i una torre de vigilància. Els atacants dels Bazari van baixar de l'anomenada granja d'Abraham, instal·lada fa mig any a pocs quilòmetres, encara que el seu olivar està en la zona A, teòricament sota control palestí. A l'altre costat del pujol, en Masaudiya, dotze famílies i uns 70 veïns van veure arribar fa tres anys la primera avançada a les seves terres, i des de fa sis mesos viuen amb una altra a 300 metres de les seves cases. “Des de fa tres anys vivim amb dolor i amb atacs tot el temps”, explica Dhiab Hajeh, representant de la comunitat. “Però malgrat el dolor ens queda l'esperança”, afegeix. Per a l'organització israeliana B’Tselem, que parla d'un projecte d'eliminació de la vida palestina a Cisjordània, la violència se suma a les restriccions de moviment i a una por que no apareix en les estadístiques, el dels agricultors que ja ni intenten arribar a les seves terres. L'exèrcit exigeix ara “coordinació” prèvia per a accedir a 90.000 dunams d'olivars, unes 9.000 hectàrees, un 30% més que fa un any. I la collita, que abans reunia famílies senceres en el camp, s'ha convertit en cosa d'homes, que acudeixen sense dones ni nens per temor. Abdelatif, que treu uns 3.000 dòlars a l'any del seu oli en una de les tres almàsseres del poble, ha deixat de recollir i demana voluntaris que l'ajudin a acabar la collita, com els activistes israelians i internacionals que aquest dijous acompanyaven als agricultors de Beit Anan, prop de Ramallah. “No podem tornar. Necessitem que algú ens protegeixi”, diu. Durant seixanta anys, la seva família va treballar aquesta terra sense un sol atac. Alguns de les seves oliveres superen els 500 anys i al poble els diuen romans. “L'olivera no és com el blat o l'ordi. És la identitat del poble palestí”, insisteix.