El Madrid trenca per fi el malefici fora de casa davant un tou Milan

El Reial Madrid es volia sacsejar aquest inici dubitatiu de l'Eurolliga: tres derrotes i una victòria, a casa, davant el Partizán, però necessitava un triomf com aquest que servís d'alleujament i il·lusió. Per fi es talla la mala ratxa fora de casa ... després de vèncer a l'Olímpia Milan per després d'una primera habitació dubitativa i superioritat a partir del segon. Campazzo, Maledon i Feliç es van divertir de valent per a portar als blancs a somriure per fi en l'Eurolliga a domicili (89-98).Olímpia Milan 89 Thompson (-), Hall (17), Guduric (8), Peters (1) i Wright (11) --quintet incicial--; Bolmaro (21), Booker (7), Burnell (3), Col·le (7), Mathews (14) i Ricci (-). Reial Madrid 98 Maledon (16), Smith Jr (2), Procida (1), Jantunen (6) i Tavares (10) --quintet inicial--; Luwawu-Cabarrot (3), Pradilla (8), Campazzo (13), Okeke, Abalde (6), Feliç (15) i Jones (12). Parcials 25-21, 15-32, 27-31 i 22-14. Àrbitres Belosevic, Trawicki i Thepenier.Els de Pedro Martínez s'ho van prendre gairebé com una obligació, que malgrat no tenir un bon currículum a Itàlia, era l'Olímpia Milan un conjunt incòmode però manejable, encara que va costar.Hi ha certa resistència inicial, amb un Moses Wright destacat tant en atac com en defensa. Aquest Wright que va protagonitzar un esperpèntic pas pel Barcelona . En el Milan és qui frena quant pot els arravataments de Tavares i Campazzo, que s'alia de meravella amb Jones per a desembussar el marcador a tres minuts del final del primer quart.Però no hi ha fluïdesa ni continuïtat i insisteix el Milan, amb Burnell fent danys de tres i un Madrid que cedeix espais i no sols no acaba de #enlairar en el marcador sinó que el petit avantatge s'esvaeix amb un últim triple de Mathews.Espavila Pedro Martínez als seus en el discurs, i s'encenen els blancs. Guspires de Campazzo i Maledon, però que segueixen sense quallar a llarg termini. Li costa al Madrid sortir amb la pilota i acumula sis pèrdues a meitat del segon quart. Sense grans parenceries, però aprofitant les distraccions blanques, els italians es mantenen sempre aquí, lluitadors.Fins que es planta Campazzo, que ja no deixa passar ni una i converteix cada muñecazo en una genialitat: un triple, una safata, una passada mil·limètrica a Jones, una passada sense mirar per a Tavares. I el Madrid s'allibera, i gaudeix i somriu. Millores en defensa i pilotes a Campazzo i a Jones (12 punts), perquè per fi se'ls apaguin les idees i l'efectivitat als italians i el marcador s'inclini cap als blancs amb un parcial de 15-32 al descans, i 3-16 en aquest últim arreón de quatre minuts vibrants (40-53).El estirón continua després del descans, 7-0 de parcial per a continuar en la dinàmica. Idees clares, mans fermes i Tavares, Pradilla, Feliç que amplien la bretxa en números i en sensacions. Perquè després de l'embús de la primera meitat, tot comença a fluir: passis, llançaments, bloquejos, triples, taps, robatoris, fintas; tot el que no sortia abans és ara fàcil, evident, senzill, còmode.