El risc de Pilar Bernabé

La meva sorpresa va ser considerable quan dilluns passat vam conèixer que Pilar Bernabé, delegada del Govern en la Comunitat Valenciana i candidata socialista a l'alcaldia de València, era triat cap de llista del #PSOE per aquesta província per a les eleccions al Congrés del 29-N. És evident que els socialistes, conscients del molt que està en joc, han decidit apostar fort i recórrer a una dirigent la projecció de la qual en la política valenciana és notable. No en va, Bernabé ha exercit un paper determinant en l'oposició al Consell del #PP, primer amb Carlos Mazón i ara amb Juanfran Pérez Llorca, #convertir en un poderós ariet contra el Govern valencià —el cas de la dana és un clar exemple— i, al mateix temps, en una ferma defensora de les polítiques de Pedro Sánchez. La decisió d'encapçalar la llista al Congrés, en la qual també ocuparà el número quatre el síndic José Muñoz, ofereix, no obstant això, lectures contraposades. D'una banda, la presència de Bernabé pot reforçar a un #PSOE al qual les enquestes auguren una important reculada en el conjunt d'Espanya i que, si no aconsegueix governar, aspira almenys a mantenir un grup parlamentari fort per a exercir l'oposició en el Congrés. El protagonisme en la campanya de Bernabé pot contribuir, a més, a donar major visibilitat a la seva persona, però aquestes són unes eleccions generals, no locals. Al cap i a la fi, la campanya socialista del 29-N girarà entorn de la defensa de les polítiques de Pedro Sánchez i a l'advertiment sobre un canvi de cicle polític en el qual Vox apareix com a indubtable protagonista. En tots dos terrenys, Bernabé està adobada. Hi ha, no obstant això, una altra lectura que no convé passar per alt: qui aspira a liderar el #PSPV a València ha acceptat #marxar al Congrés, és a dir, a Madrid, amb la intenció de tornar a la política municipal una vegada celebrades les eleccions locals, és a dir, tornarà a la seva ciutat a exercir la política als carrers d'aquí a uns mesos. Una decisió que resulta, com menys, contradictòria amb el que va defensar fa pocs dies Diana Morant, qui va renunciar a formar part d'aquesta llista per a “lluitar pels interessos dels valencians” com a candidata a la presidència de la Generalitat. Per què en un cas es prioritza una estratègia i en un altre una diferent? La decisió de Bernabé proporciona munició a la dreta valenciana, que ja ha recorregut a l'argument que la candidata socialista anteposa els interessos de Pedro Sánchez als dels valencians. No faria el #PSPV el mateix a l'inrevés? Amb un altre argument afegit, perquè Pilar Bernabé accepta ser cap de llista conscient que la “batalla electoral municipal de València” serà de màxim interès. Perquè al costat de Bernabé competiran l'actual alcaldessa María José Catalá, peça clau del #PP valencià, i Mónica Oltra com a candidata de Compromís, al marge de qui sigui triat per Vox.