El poble de Granada que votarà el 29-N "exiliat": tres de cada quatre dels seus electors viuen fora

En plena Alpujarra granadina, Murtes és un poble d'uns 400 habitants amb un sol bar. I com va avançar ‘Ideal ’, dels seus 1.399 electors només 332 resideixen allí. Els altres 1.067 figuren com a residents a l'estranger, segons l'INE, el 76% del cens. El seu alcalde, José Miguel Romera, compte que la majoria “no són gent del poble ni el coneixen”: les seves famílies van emigrar en el seu moment a l'Argentina o Veneçuela.

L'explicació d'aquest fenomen parteix de la ‘llei de néts’. Però des del dilluns també és un problema judicial. El Tribunal Suprem manté el veto al vot dels nacionalitzats per aquesta via, i Murtes és un dels exemples que es van posar sobre la taula. En la vista davant el Suprem, Iustitia Europa va citar el municipi , amb 330 veïns i 1.038 inscrits en el CERA, el cens d'espanyols residents a l'estranger.

Què és la ‘llei de néts’? Comencem pel principi. Perquè aquesta llei no existeix com a llei: és el sobrenom de la disposició vuitena de la Llei 20/2022 de Memòria Democràtica, que va donar la nacionalitat a fills i néts d'espanyols exiliats que la van perdre o van renunciar a ella. El termini va tancar el 22 d'octubre de 2025. El Govern esperava prop d'un milió de beneficiaris . Es van presentar uns 2,4 milions de sol·licituds i, a agost, gairebé 600.000 persones havien obtingut ja la nacionalitat.

Per què es va paralitzar? Per una instrucció. Dies després d'entrar en vigor la llei, el Ministeri de Justícia va publicar una instrucció que presumeix la condició d'exiliat a tot…