Susanna Griso: «Sóc la petita de set germans. Sempre vaig ser l'última per a tot i diuen que tinc la síndrome de l'abandó»

Susanna Griso porta dues dècades al capdavant de 'Mirall Públic', el programa d'Antena 3 en el qual analitza l'actualitat política i social. Però darrere de la periodista que ens ha acompanyat pràcticament cada matí des de 2006 hi ha una història familiar marcada per ... una infància nombrosa, les entremaliadures i una relació molt especial amb les seves hermanos.la presentadora, nascuda a Barcelona el 8 d'octubre de 1969, va créixer en una família acomodada i és la petita de set germans. Una posició que, amb els seus avantatges i inconvenients, ha definit bona part del seu caràcter.Lluny de créixer entre cotons, com podria #esperar de la filla menor, Griso recorda que va haver de conviure amb sis germans que controlaven cadascun dels seus moviments. «A l'ésser la petita, tenia a sis germans disposats a educar-me a tota hora», va confessar al desembre de 2025 en una entrevista amb 'L'Espanyol'.Per contra, els seus pares estaven més relaxats amb ella. «De fet, no tenen gens de por. Nosaltres ens criem per generació espontània i els meus germans majors m'ho diuen», va afirmar.« Record que vaig tenir un accident de cotxe que va ser una ximpleria meva, perquè vaig obrir la porta i vaig voler ser Superman i em vaig tirar. La meva mare mai em va portar a l'hospital. Després tinc les cicatrius que tinc», va relatar. Això, al seu judici, la va adobar: Entenc que això també et torna una mica supervivent . Ets més resilient , no tens una mare helicòpter que està tota l'estona controlant els teus moviments».Una infància lliure amb estius en la costaLa periodista va assegurar estar «a cavall entre la generació dels meus germans i la dels meus nebots», ja que només nou mesos després del seu naixement va arribar una neboda, seguida d'altres quinze nebots més. «Llavors, he estat una mica la dona pont », va postil·lar.Així mateix, va assegurar que «era l'última per a tot. Per exemple, per a les patates fregides». «Diuen que tinc aquesta síndrome de l'abandó perquè mai m'arribava la safata», feia broma. Malgrat això, la periodista guarda un record molt positiu d'aquells anys. «Record la meva infància com una etapa divertida . Molta gent entrant a casa. Molts nens, molts adults, un club social», relataba.si hi ha un lloc al qual guarda especial afecte d'aquesta època és la mar. «El meu pare sempre va ser un entusiasta de la mar i de tot el que implicava. Des de molt jove va tenir un vaixell de vela i es passava, quan podia, ancorat en una cala tot l'estiu. Em contava que sortia a pescar i entaulava amistat amb tots els pescadors de la zona i s'alimentava del que pescava.

El seu estiu era aquesta sensació de llibertat».Una passió que, segons Griso, va aconseguir transmetre als seus fills: «Ens passàvem hores a la platja de Pals, en la Costa Brava , que tenia moltes dunes i unes torres de comunicació dels americans Ràdio Liberty, que utilitzaven per a transmetre missatges, la propaganda als països de l'est, i era una zona militar que estava barrada i a penes tenia edificis».Allí, omplien les seves galledes amb tellerines que després bullien a casa per a l'aperitiu. «I també record d'aquesta època sortir amb una menorquina que compartíem amb uns cosins, ens tiràvem a l'aigua i agafàvem ostres . Calia fer una mica de submarinisme, però a pulmó lliure, i això ara seria impossible. No les trobaries», va afegir.El trauma del col·legi i els primers dies lluny de casaEl pitjor moment, va assenyalar, va ser el col·legi: «Mai em van portar a una escola infantil, i quan vaig arribar, em va semblar el pitjor dels traumes. Record la sensació d'abandó de la meva mare», reconoció.la periodista recordava #quedar en un menjador envoltada de nens plorant: «Jo no vaig plorar, però vaig pensar: 'Quina bogeria és aquesta?'. Hi havia com 200 o 300 nens. Després el menjador era bonic i tampoc era tan gran, encara que en aquell moment em semblava immens. Això era horrorós».De veure 'La Clau' a compartir plató amb els seus referentesMucho abans de #convertir en una de les periodistes més conegudes del país, Susanna Griso ja mostrava interès per l'actualitat i els debats televisius.« 'La clau' m'encantava i la veia amb vuit o nou anys. No ho entenia tot, segurament, però et puc dir que gairebé tots els debats me'ls empassava, perquè era tan poc habitual que em deixessin quedar-me un ratito més…», va explicar.I és que va definir a la seva mare com a «taxativa, prussiana», quan es tractava de veure la televisió: «A les 21.00 de la nit, m'havia de ficar en el llit i el divendres, que era el dia que s'emetia 'La clau', perquè em deixaven veure la pel·lícula i després el debat posterior. I això per a mi era una festa».Per part seva, de Antena3 té com a primers records els informatius , en els quals va veure a referents amb els quals després coincidiria. Estaven Carrascal, Fernando Ónega i record també a Olga Viza. Ella m'agradava molt i la seguia. I després record quan vaig aparèixer en Antena 3, que vaig dir: 'Déu, estan tots', menys Carrascal».«Aquesta primera reunió amb tots aquests presentadors que jo havia vist des de molt joveneta a la meva casa, em va aclaparar », va admetre. No obstant això, creu que va ser «una etapa molt bona».