La tensió interna a Compromís porta al límit les negociacions amb més forces d’esquerres

Demà s’acaba el termini per a registrar coalicions a les eleccions espanyoles i les formacions d’esquerres estiren les hores per definir com s’hi presentaran. Les picabaralles entre el Front Ampli i Podem han centrat l’atenció durant la pre-campanya, però els problemes no s’acaben ací. Fa mesos que els màxims representants de Compromís diuen en públic que cal que els votants d’esquerres tinguen, a tot estirar, dues paperetes a elegir: la del PSPV i la de Compromís que incloga unes altres formacions com ara Esquerra Unida, Podem i, fins i tot, Esquerra Republicana.

Ningú no discuteix que és Compromís, com a força arrelada, amb dirigents qualificats i ressò mediàtic, qui ha d’encapçalar aquesta confluència . Ara, ha arribat l’hora de la veritat i costa més que no es podia preveure.

Les relacions i els equilibris amb l’univers de l’esquerra de marc espanyol no són senzilles, però ara com ara la cosa sembla encallada per problemes interns dins Compromís mateix. Històricament, el primer lloc de la llista per València sempre havia estat reservat a Més , la pota més valencianista de Compromís, evolució de l’antic Bloc Nacionalista Valencià i majoritari dins la coalició. En canvi, Iniciativa , els segons en militància, darrere de Més i davant els Verds, es garantia una segona posició, però, tot i això, preeminent.

A les darreres eleccions va ser així. Compromís s’hi va presentar aliat amb Sumar i li va correspondre el número 1 i 2 per València, que van ser Àgueda Micó (secretària general de Més fins llavors) i Alberto Ibáñez (portaveu d’Iniciativa). El número 3 el va designar Esquerra Unida: Nahuel González . Més també va tenir els números 2 per Castelló i per Alacant, unes demarcacions que van tenir com a caps de llista Carlos Navarro (independent) i Txema Guijarro (Podem).

Micó i Ibáñez van ser elegits diputats de Compromís, però han acabat la legislatura separats en dos grups parlamentaris. L’estiu de l’any passat, Més va trencar amb Sumar i Micó va acabar al grup mixt . La crisi es va produir per la negativa de Sumar a registrar la compareixença de Pedro Sánchez a la comissió d’investigació sobre la gestió de la gota freda, que es va afegir a l’esclat de casos de corrupció al PSOE. Per si no fos prou traumàtic trencar amb els aliats, també hi va haver ruptura interna: Micó se’n va anar al grup mixt, però Ibáñez no. Els dos únics diputats de Compromís van quedar separats en lògiques parlamentàries diferents.

Iniciativa proposa ara que Ibáñez siga el cap de llista

Amb aquesta herència a l’esquena, el cop per a Més encara ha estat més gran quan Iniciativa s’hi ha avançat i ha proposat que Ibáñez siga el cap de llista . Fa uns quants dies ja van llançar la idea i Joan Baldoví , militant de Més i síndic a les Corts, va considerar que era normal que cada pota proposés el seu candidat. Ahir, sense que Més haja arribat a dir qui voldria de cap de llista, l’executiva d’Iniciativa va aprovar per unanimitat el nom d’Ibáñez. En un comunicat, deien que la prioritat havia de ser “aconseguir una llista unitària amb totes les forces polítiques valencianes de l’esquerra emancipadora”.

Segons que ha publicat El Diario , la proposta de Més és que ells tinguen el número 1 per València i Iniciativa nomene el 2 per València i l’1 per Alacant, l’altra circumscripció on van obtenir representació el 2023.

Ibáñez és un dirigent de la màxima confiança de Mónica Oltra , principal figura d’Iniciativa i algú qui també va haver de batallar contra les quotes per fer valdre el seu lideratge. El 2015 va ser la cap de llista de Compromís a les Corts gràcies a la popularitat que havia guanyat com a diputada denunciant la corrupció del PP. Ja llavors va trencar la tradició que els candidats a la Generalitat eren proposats pel Bloc Nacionalista. Ara, amb la tornada a la política, ha passat una cosa semblant. En certs moments, es va témer que volgués recuperar l’antic rol i desplaçar Baldoví, qui la va substituir, però finalment va anunciar que seria la candidata a la batllia de València.

Arribar a la taula de negociació dividits no ajuda Compromís, que alhora té l’encàrrec de tancar un acord amb els partits del Front Ampli perquè s’incorporen a la candidatura conjunta encapçalada per la formació valenciana. L’objectiu és no dividir el vot i, en principi, hi ha bona voluntat entre tots els actors. Però el rellotge corre i no hi ha res tancat.

El precedent del xoc Morera-Mulet

Fa tres anys, per la tria de senadors autonòmics, Més i Iniciativa també van xocar per la designació d’un càrrec de Compromís a Madrid . Iniciativa va anunciar que Carles Mulet repetiria com a senador territorial, però Més hi va respondre proposant Enric Morera , que s’havia quedat sense escó a les Corts després de les eleccions valencianes.

El moviment no va agradar gens a Mulet, que va acusar públicament Més de no haver respectat l’acord de les eleccions valencianes, que establia que Iniciativa elegiria el senador. Finalment, l’elegit fou Morera, però sense el vot dels diputats de Compromís que eren d’Iniciativa .