Massa d'hora per a tant plaer?
No són només les deu victòries consecutives, és també l’exuberància del futbol que el Barça practica. El tercer any del projecte de Hansi Flick ha començat amb una contundència que justifica tots els elogis. Ara mateix, Lamine Yamal i companyia són candidats a tot. Una plantilla que té el futur Pilota d’Or i que està farcida de campions del món ha d’aspirar a tots els títols per sistema –i gairebé per obligació–, però posar-ho en pràctica cada tres dies és un senyor repte. I aquest equip ho fa, sense fissures, amb un entrenador que els colla i rep la resposta adequada. Els canvis fets a l’estiu, tant pel que fa a fitxatges i sortides com a l’hora de treballar a la Ciutat Esportiva –hola, Benjamin Kugel–, han estat els encertats per incrementar el nivell i provocar que somiar en la Champions deixi de ser, per fi, una utopia. Flick somriu quan li preguntem què pensa sobre el fet que els rivals els vegin com l’equip que millor juga a futbol del món, però encara que n’estigui orgullós, també exhibeix la seva mirada llarga: la que ens recorda que tot pot canviar molt de pressa, que som només al mes d’octubre i que quan s’ha d’estar imparable és a la primavera. Ell sap, millor que ningú, que una lesió inoportuna, una expulsió, un arbitratge injust o una mala nit de l’atzar poden fer-te fora del camí. Però també sap, millor que ningú, que buscar l’excel·lència de manera constant i en totes les peces de la maquinària que lidera t’apropa molt a l’objectiu i minimitza els riscos d’allò que no pots controlar. En aquest context, ajuda moltíssim com a lliçó tot el que no va funcionar la temporada passada, perquè tots tenen espines clavades i redempcions a fer. Això és clau. El calendari ens ha brindat un tram de partits apassionant que no és determinant però que sí que donarà pistes de quina solidesa estan agafant els fonaments del que ha de venir a finals de curs. En aquest cas, serà especialment interessant el test de dimarts a París: un assaig d’una hipotètica final de Champions, un banc de proves del que ja s’està fent bé i del que s’ha de perfeccionar. Si el Barça domina i guanya al Parc dels Prínceps serà una gran notícia, però el més normal seria veure més costures de les habituals com a part de l’aprenentatge: serà a les eliminatòries on realment s’haurà d’estar infal·lible. Tots sabem que vindran moments més difícils, però ja ningú ens prendrà aquestes setmanes de goig i il·lusió. És molt d’hora, però aquest Barça ens comença a prometre que el plaer de debò arribarà.
