El Rei va ser informat a posteriori de la invasió marroquina d'aigües espanyoles i es va implicar amb la cúpula militar

Cada gest de Casa Reial té darrere un motiu i un perquè. La invasió de Ceuta per milers d'immigrants travessant la frontera del Tarajal el 30 de juliol va ser concebuda des del principi pel Rei com una violació de la frontera, un atac a la integritat territorial d'Espanya, i no com una crisi migratòria. Dos mesos i mig després d'allò, la «gran preocupació» i «indignació» amb la qual Felip VI va seguir els esdeveniments i els seus passos posteriors cobra més sentit que mai. Perquè el salt massiu va ser acompanyat d'una incursió de la fragata insígnia de l'armada marroquina en aigües espanyoles. Una informació que fins ara havia estat ocultada pel Govern i el Ministeri de Defensa, i que va ser confirmada només després de la publicació de la mateixa en El País. Ara, aquest diari ha pogut confirmar que Felip VI va ser informat a posteriori de l'episodi. Això va ser el que, amb tota lògica, va augmentar la seva preocupació i va fer situar l'esdeveniment dins del context de guerra híbrida i com una violació a la davantera sud d'Espanya i de la Unió Europea. I tot cobra sentit. Va ser palès l'especial preocupació del Rei a Palma, on va creuar anomenades amb el president autonòmic, Juan Jesús Vivas, i va realitzar un gest insòlit de convidar-li a Marivent per a mantenir una audiència. D'aquesta trobada privada, el primer que va dir el president de Ceuta va ser que el Rei s'havia compromès a visitar la ciutat autònoma al més aviat possible. No era casual, sinó un missatge transmès per Vivas per a 'accelerar' els temps i que la presència de la Prefectura de l'Estat a la ciutat autònoma succeís al més aviat possible. Perquè el mandat constitucional, que defineix al Rei com a «símbol d'unitat i permanència», l'obliga a estar en aquell lloc on es vol trencar la unitat d'Espanya. I és el que va succeir a Ceuta. On el veí Marroc va voler mesurar la vulnerabilitat d'un territori que considera ocupat. A la preocupació constant que el cap de l'Estat ha sentit per Ceuta se suma el seu paper com a capità general de les Forces Armades. Un rol que també és un mandat constitucional, expressat en l'article 62, que atribueix al Rei «el comandament suprem de les Forces Armades». Per això, i per l'esdevingut amb l'armada marroquina, s'entén ara millor que mai que el 7 de setembre, quan s'havia normalitzat el ritme laboral després de les vacances, Don Felipe cités en Sarsuela a la cúpula militar. En una reunió fora d'agenda i que va ser distribuïda a posteriori, el Monarca va rebre a la ministra de Defensa, Margarita Robles, al Cap d'Estat Major de la Defensa, Teodoro Esteban López-Calderón; i als principals comandaments de Ceuta. Junts van analitzar la situació a la ciutat autònoma i li van comptar les missions i els desplegaments en la localitat que és, al costat de Melilla, la que compta amb major densitat de militars per habitant.