La premsa analitza el caos i el fracàs del manteniment de l'ordre a França

Per anunciar aquest contingut YouTube, és necessari d'autoritzar les galetes de mesura d'audiència i de publicitat.

Una extensió del vostre navegant sembla bloquejar el carregament del lector vídeo. Per poder mirar aquest contingut, heu de desactivar-la o desinstal·lar-la.

A una de la premsa aquest dilluns 19 d'octubre les manifestacions i les escenes de violència en tota França aquest cap de setmana, les forces de l'ordre superades, els comerciants desemparats, i el que en va dir la premsa europea.

El + : Rebeu tots els matins la Revista de premsa de França 24 sobre el vostre iPhone o sobre tot altre mòbil . I igualment sobre PC esdevenint fan a Facebook …

Unes de la premsa francesa encareixen de fórmules fortes. La paraula que torna el més, és el “caos” : s'ho troba en la Creu , Libération , el parisenc, l'Opinió . És escàs que hi hagi una tal similitud de vocabulari en els títols. A continuació, ve la paraula “còlera”, soci per a Le Figaro a la “vergonya”. El diari que escull de mostrar la torre de guaita de l'ajuntament de Llemotges, que des de s'ha esfondrat a causa de les flames, mentre que els altres diaris anuncien tots París desfigurada.

En el detall, una de Libération presenta aquesta silueta d'un CRS aïllat, sobre fons de fumada - una barreja de gas lacrimogen i de cremat. Sobre el cartell publicitari darrere d'ell, l'eslògan “fi de l'època contemporània” és etiquetat. Un eslògan sentit també en els seguicis, que sembla venir de l'esquerra de l'esquerra, i que marca la data del 17 d'octubre com un tombant.

Una altra imatge ha esdevingut un símbol: aquesta armilla groga enfilada sobre l'estàtua posa de la República. La Creu l'ha escollit sobre fons de fum negre. Al davant d'aquesta armilla, és escrit “2026 la policia mutila els estudiants”. Al darrere: 1961, la policia ofega els algerians.

La plaça de la República ha estat el teatre d'afrontaments entre avalotadors i CRS… S'hi ha bé un consens en la premsa aujourd”hui, és precisament sobre el fracàs del manteniment de l'ordre. De Le Figaro a Libération: els periodistes aixequen una pèssima constatació.

Libération fa preguntes per intentar comprendre: per què tant de lacrymos en començament de manifestació? Els policies eren massa poc nombrosos? Qui són els esvalotadors i els saquejadors? Sobre l'altra pàgina, el diari conta en el seguici autoritzat com les manifestacions eren bon nen amb eslògans “ divertits”.

Le Figaro detalla ell les raons d'un “fracàs de seguretat” segons aquestes columnes és doncs degut “Défaut d'anticipació, efectius desbordats, edificis sense protecció” així com a una cadena de comandament massa lenta. El paper comença per assenyalar amb el dit “ milers d'activistes d'ultra esquerre i la gentussa de les ciutats”. Le Parisien li apunta les falles de les informacions territorials, que no havien mesurat l'amplitud del risc de violència urbana…

Les imatges de saquejos han circulat molt, han continuat d'altra banda per llocs aquesta nit… I els comerciants són desemparats. “Per què han pres les flors” es pregunta una florista a alguns passos de la plaça de la República. Libération descriu les restes calcinades dels brasiers i de les restes en el barri, on el diumenge al matí dels turistes feien quan fins i tot la cua per anar bruncher.

I es pot també mirar aquest vídeo del New York Times , que mostra el diumenge matí, l'estat dels carrers parisencs entre catifa de vidre trencat i asfalt cremat.

En la premsa internacional també, els nostres veïns europeus relaten el xoc. El Pais anuncia els dits d'honor d'un manifestant. El títol del diari espanyol: "França cala foc al macronisme" . El diari qualifica el segon mandat de Macron de "déconnecté de la societat" – però queda encara sis mesos, durant els quals el país haurà d'adoptar un pressupost i trobar respostes a la pujada de l'extrema dreta.

Der Spiegel es pregunta precisament si França està enfonsant en el caos i la crisi. El diari afirma que aquestes escenes van a servir una agenda política: el de l'extrema dreta de Marine Le Pen, que havia sostingut les Armilles Grogues, però que aquesta vegada, s'inscriu en dalla amb la còlera social.

The Guardian, ell, cartell en a la seva una la plaça de la República, però dona un context europeu a aquesta còlera de la joventut: “les manifestacions s'estenen a Europa, mentre que la crisi del cost de la vida progressa”. Unes manifestacions hi n'ha tingut en tota Europa s'ho veu sobre aquest mapa: a Brussel·les, Madrid, Lisboa Tirana o també Milà. D'altra banda un dels únics diaris nacionals europeus que no posa França en Una això matí és El Corriere della Sera , que descriu ell també de les escenes de violència urbana, a Milà precisament, qualificades de guerrilla.