Enfangats

Esquivar la política en les xarxes socials. Aquest era un lloable objectiu que el lector desconeixia, i que ara veu incomplit en llegir aquestes línies. Una llàstima. Qualsevol resistència ha estat finalment vençuda: excepte excepcions televisives o futboleres, ja tot és política i eleccions al pati digital. No hi ha res més. Es tractava d'evitar-ho no per sentiment antipolític, sinó per la mandra d'entrar en el fang preelectoral i amplificar cops baixos d'allò més mesquí, encara que sigui des de la còmoda posició de l'observador. I per a estalviar-li-ho a vostès. Però no hi ha hagut res a fer: aquí estem, disposats a infringir els nostres principis un dia més. Que passi ràpid. I amb el cap ben alt, que aquesta setmana ha lluït el sol agradable que no vam tenir a l'estiu. Perquè sí, és molt de fang tot el que es llegeix per la xarxa. O fins i tot anomenem-ho #m... [INAUDIBLE]. No hi ha un altre qualificatiu. I encara falta mes i mig. Aquest revoltim de polítics, comentaristes, tertulians més o menys afins i comptes oficials i anònimes —que es confonen entre elles— multiplica per molt un ambient que ja ha estat irrespirable tota la legislatura. Es treuen vídeos antics, draps bruts personals, vells o nous rumors de la vida privada. Es llancen tot tipus d'acusacions, algunes més o menys fundades —caldrà estar atents a casos com els de Montse Mínguez, per exemple— i unes altres sense cap base. Des de la distància, un es pregunta fins a quin punt tot això es trasllada a la realitat del carrer a Madrid. Entre acampades, exaltacions de joves ultres i manifestacions universitàries que acaben a cops de porres policials, alguna cosa s'ha de palpar. Primer exemple. La comunicadora Sarah Santaolalla, coneguda pel seu estil combatiu, difonia un vídeo d'Isabel Díaz Ayuso durant la desfilada del Dotze d'Octubre i insinuava cert desmillorament etílic en la presidenta madrilenya, potser per haver passat una nit llarga. Si el suggeriment ja és poc elegant, la resposta serà encara més baixa: el compte oficial del #PP de Madrid, res menys, difonia un vídeo de joventut de Santaolalla ballant amb unes amigues mentre feia botelló. Ella denuncia que llavors era menor d'edat i es pregunta d'on han tret el vídeo els populars. Els comptes de la dreta, per contra, asseguren que esmenti i alguns aprofiten per a sexualizarla, alguna cosa al que desgraciadament ja ha d'estar acostumada. I així portem diversos dies. Però pot empitjorar. Un altre d'aquests comentaristes televisius mediàtics, en aquest cas situat en el costat dret del ring, apareix en la sorra perquè comptes de l'esquerra es dediquen a situar-li com a amant de la mateixa Díaz Ayuso. És Juan Soto Ivars, que aprofita el moment per a organitzar un directe en YouTube i negar el rumor. Santaolalla li retreu que “monetitzi les seves relacions”. I, clar, el desmentiment tampoc pot evitar que els acudits es mantinguin.

I la cosa encara empitjora més quan altres rumors apunten a la vida personal de l'alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida. Fins i tot Óscar Puente, tan acostumat a la refrega en la xarxa, contempla l'espectacle amb reserves i tracta de canviar el focus del debat. “A mi la vida privada de les persones m'és igual. Aquest no ha de ser el debat, ni l'estil de l'esquerra. Els rumors d'alcova són un recurs molt pobre. L'important és que ens trauran la sang desmantellant tot el que ha costat cinc dècades construir i afermar”, assegura el ministre. Millor parlar de pensions, intenta ara maniobrar el #PSOE. Fins a quin punt s'haurà arribat! Però no té pinta que les crides de Puente facin efecte. Aquest to de punyalada drapaire i intercanvi de fem de l'adversari en el qual ja s'ha instal·lat l'univers polític-mediàtic de Madrid –perquè sí, el fenomen és molt madrileny– fa temps que està desbocat. Cortesia de l'entramat que formen X, tertúlies televisives i alguns digitals que han convertit la política en una premsa del cor, però de la dolenta. A mes i mig de les eleccions, veurem de tot. Per això era millor esquivar la política.