Què va passar amb l'experiment de Bukele de convertir a El Salvador al "país del bitcoin"

"A El Salvador estem començant a dissenyar un país per al futur, amb els ingredients que ens defineixen i la sensibilitat per a trobar les millors idees de la història i del món. I crec que el bitcoin pot ser una d'elles".

Amb aquest missatge pregrabado es va dirigir el president Nayib Bukele a la comunitat entusiasta de la criptomoneda reunida en la conferència Bitcoin 2021 a Miami, Florida (els Estats Units), al març d'aquell any.

Tot seguit, va anunciar la seva intenció d'enviar a l'Assemblea Legislativa un projecte de llei que convertiria al país centreamericà en el primer del món a adoptar el bitcoin, fent al públic esclatar en aplaudiments davant la materialització d'un ideal.

Cinc anys després, el dòlar torna a ser l'única divisa de curs legal a El Salvador, l'acceptació del bitcoin va passar a ser voluntària i no existeix —com es va prometre— cap ciutat futurista impulsada per l'energia geotèrmica d'un volcà en la qual es minaria la criptomoneda.

Què queda llavors avui del "país del bitcoin", com el propi Bukele el va batejar? Què s'ha complert de tot el que es va anunciar? I, qui s'ha beneficiat?

La croada per a "bitcoinizar" El Salvador va arrencar al juny de 2021, amb l'aprovació en l'Assemblea Legislativa —controlada pel partit del president, Nova Idees— de la llei que va tornar el criptoactivo de curs legal al costat del dòlar, la moneda oficial d'El Salvador des de fa dues dècades.

La promesa era clara: la seva implementació portaria "prosperitat, llibertat econòmica i inclusió financera".

Es va dir que abaratiria les remeses, aquests diners que envia la diàspora i que representa gairebé una quarta part del Producte Interior Brut (#PIB) —en 2025 va ascendir al 26,3%, segons dades del Banc Central de Reserva—, ajudaria a #incorporar al sistema a aquella part de la població amb ocupació informal i sense compte bancari, i atrauria inversió estrangera.

Per a la seva posada en marxa, el govern va crear un fideïcomís de US$150 milions i va lliurar un incentiu de US$30 a cada ciutadà perquè descarregués la cartera digital Chivo Wallet en el seu cel·lular.

També va destinar uns altres US$50 milions per a la instal·lació de caixers i altra logística.

Totes les notícies que necessites estan en #BBC World Service

Nou mesos després, una de les primeres enquestes sobre la nova política mostrava la poca fe que li tenien ja en aquells dies els salvadorencs.

El 71% dels consultats sobre aquest tema per l'Institut Universitari d'Opinió Pública (Iudop) de la Universitat Centreamericana José Simeón Cañas (#UCA) va assegurar que no li estava "beneficiant en res en l'economia familiar".

Allò se sumava a l'observat per l'Oficina Nacional de Recerca Econòmica, una organització estatunidenca privada i sense ànim de lucre, que en el seu informe d'abril de 2022 va recollir que la majoria dels usuaris que van descarregar la Chivo Wallet no van tornar a usar-la una vegada gastat el "bo" ofert pel govern.