Un estudi proposa replantejar els criteris per a les operacions d'obesitat

És una malaltia complexa i greu que la #OMS qualifica com l'epidèmia del segle XXI per les seves alarmants proporcions. És l'obesitat. En la major part dels casos un tractament mèdic o canvis de l'estil de vida poden no ser suficients per a aconseguir i mantenir una pèrdua de pes. La cirurgia bariátrica, que comprèn les diferents tècniques quirúrgiques que es practiquen per a obtenir una pèrdua de pes és el principal tractament els pacients amb obesitat greu. Per als candidats, és només una qüestió de pes? Un estudi internacional amb la participació de l'hospital de la Mar, a Barcelona, apunta que l'índex de massa corporal (#IMC) no explica la gravetat de la malaltia i qüestiona aquest paràmetre com a criteri principal per a indicar el quiròfan. L'estudi aplica la nova definició d'obesitat clínica establerta per la comissió de diabetis i endocrinologia de The Lancet, fonamentada en dotze paràmetres que van més enllà del pes i el #IMC dels pacients. Són uns criteris innovadors i controvertits, que l'Associació Europea per a l'Estudi de l'Obesitat (EASO) no acaba de certificar, assenyala David Benaiges, especialista en endocrinologia i nutrició de l'hospital de la Mar. La nova classificació aspira a definir l'obesitat no a través del #IMC sinó de l'impacte real que té la malaltia sobre la salut de la persona. Essencialment, diferència l'obesitat preclínica de la clínica, en la qual els pacients presenten disfuncions orgàniques relacionades amb el pes. En conseqüència, aquests pacients haurien de ser prioritaris en l'accés a la cirurgia. “No és un problema de falta de voluntat ni estètic, sinó una malaltia crònica. Els nous tractaments farmacològics ho estan canviant tot i és necessari ordenar el panorama per a veure quins pacients han de tenir accés als tractaments”, argumenta Benaiges. En el treball, publicat en JAMA Network Open, han participat també tres hospitals del Brasil, França i Gran Bretanya. De les 2.316 persones sotmeses a cirurgia bariátrica en aquests centres entre el 2014 i el 2025, el 76% presentaven obesitat clínica i la resta (24%), preclínica. No obstant això, malgrat tenir una càrrega de malaltia molt diferent, els dos grups presentava uns índexs de massa corporal similars. Aquest fet, segons Simone Cremona, adjunt del servei de Cirurgia General de l'hospital de la Mar, demostra que el #IMC “no explica la gravetat de l'obesitat”. L'edat és la principal diferència entre els dos grups de pacients. Mentre en el grup de menors de 40 anys predomina l'obesitat preclínica, en els majors és clínica. Aquests tenien hipertensió, limitació funcional i apnea del somni, amb un risc més elevat de malaltia cardiovascular. “Són majors, tenen més càrrega de la malaltia, major risc de fer complicacions en la cirurgia i perden menys pes als 12 mesos”, especifica Benaiges.