88-91: El València Basket es queda en la riba enfront de Maccabi Tel Aviv
València Basket va tancar la setmana de doble jornada amb la seva segona derrota consecutiva en l'Eurolliga, enfront del Maccabi Tel Aviv per 88-91. Diumenge que ve a les 17.00 hores rebrà al UCAM Múrcia en la Lliga Endesa. Els taronja van mantenir les seves opcions fins als últims segons, però Armoni Brooks no va aconseguir anotar el triple de l'empat. Gonzalo Corbalán, qui va entrar en la rotació en lloc de Mario Saint-Supéry, va ser el més destacat dels taronja, amb 14 punts i 21 de valoració. València Basket va començar la trobada amb bons minuts, encertat en atac i anotant una bona quantitat de triples —quatre dels seus primers vuit intents, dos d'ells de Armoni Brooks— per a #posar breument per davant. El partit passava per cuidar bé la pilota i per una cosa òbvia, però no per això menys important: la defensa. Maccabi Tel Aviv, comandat per un Yam Madar que fa olor sang cada vegada que s'enfronta al València, es va trobar massa còmode en els seus tirs exteriors, fins al punt de signar un parcial de 0-9 a base de triples. Amb el 20-31 i un avantatge de dos dígits per als israelians, Xavi Albert es va veure obligat a sol·licitar temps mort. Josep Puerto va encertar amb el seu primer triple per a tancar el primer quart amb un 23-31. En un partit en el qual la intensitat i la lluita física no estaven marcant la trobada, el València tenia una oportunitat de canalitzar-lo per aquesta via. I li va costar. No va ser fàcil, però, a partir d'una millor defensa, va anar retallant distàncies a poc a poc fins a empatar la trobada a 40 gràcies a un gran robatori i un mat a plaer de Gonzalo Corbalán, qui ja sumava vuit punts. La veritat és que el Maccabi no estava passant per un bon moment, i això va ser el que va propiciar la reacció taronja, encara que les sensacions seguien sense convèncer. Al final, Bonzie Colson va clavar un triple sobre la botzina per a manar el partit al descans amb un 48-50, deixant un gran marge de millora en aspectes intangibles per als valencians. Amb tot això, el Maccabi no estava necessitant #prodigar massa per a #mantenir per davant i, per moments, ampliar el seu avantatge en el marcador. Les decisions arbitrals tampoc ajudaven. Al València li costava moltíssim més que al seu rival aconseguir que li assenyalessin mancades a favor, fins al punt d'arrencar el tercer període amb un balanç de 0-5 en faltes. Als taronja no se'ls veia frescos ni intensos en defensa. La bona notícia era que els macabeus no aconseguien #marxar de més de sis punts. Hi havia esperança d'arribar amb opcions al final, però alguna cosa havia de canviar. Els últims dos minuts del període van servir per a veure una millor versió dels de Xavi Albert, més centrats enrere i enllaçant una bona dinàmica de cara als últims deu minuts. Un parcial de 6-0, culminat per una canastra de Brooks després de rebot ofensiu, va avançar als locals per primera vegada des de la primera meitat (72-71).
El marcador es va mantenir igualat fins al final, amb diverses alternances que mantenien la intriga i la sensació que faltava un líder que empenyés al València a mostrar una mica més de caràcter en el rebot, en les pilotes dividides o en una cosa tan senzilla de dir, però tan complex de dur a terme, com compenetrarse. El treball de Cárdenas i Corbalán va tornar a ser bo, però els macabeus trobaven moltes situacions en les quals tirar a plaer. Amb el 83-83 i dos minuts i mig per jugar, el Roig Sorra es va aixecar amb una canastra llunyana de Corbalán, qui, desafortunadament, va trepitjar la línia de tres punts. No obstant això, els mateixos errors de l'inici es continuaven cometent en defensa. Dos triples alliberats de Colson i Clark van condemnar al València a la derrota. Els taronja havien perdut l'avantatge i es trobaven sis punts per sota (85-91) en qüestió de dos minuts. Kameron Taylor va anotar un triple que reduïa la diferència a tres punts amb 20 segons per jugar. Després d'una llarga revisió d'una acció de fora de banda, en la qual es va determinar que Yam Madar havia estat l'últim a tocar la pilota, els taronja van tenir una primera oportunitat d'empatar. Jasiel Rivero va aconseguir forçar una segona ocasió en provocar un altre fora de banda, però els taronja van morir en la riba. Armoni Brooks no va poder empatar la trobada en una última possessió que no va tenir massa claredat.
Text traduït automàticament al català (original en castellà).