L'economia global s'està embolicant contra les probabilitats. Però s'acosta una tempesta Larry Elliott

Els ministres de Finances es reuneixen per a la reunió anual de l'FFM, coneixen la necessitat de cooperació multilateral per tractar amb moltes crisis. Hi ha poca possibilitat d'això.

N ot ha anat molt bé per a l'economia mundial aquest any, i s'ha equivocat molts. Dues grans guerres regionals estan desestabilitzades i proporcionen cadenes per tot arreu. Els negocis i els consumidors senten els efectes d'un xoc d'energia greu. La inflació Rising ha fet que sigui molt més cara per als governs per finançar els seus deutes. La Xina i els Estats Units estan en caps loggerants sobre el comerç.

Però fins ara, l'impacte ha estat modest. És un miracle que els ministres financers i els governadors del banc central es reuneixen per a aquesta reunió anual del Fons monetària Internacional (FMI) de Bangkok no s'han d'enfrontar amb una crisi total. Això no és com la tardor del 2008, quan les reunions van tenir lloc durant la pitjor caiguda de la banca mundial.

L'FM té raó quan diu que els països han mostrat resistència quan han de fer front a molts caps. Podria haver estat pitjor. Molt pitjor. Fins i tot hi va haver bones notícies per al Regne Unit, amb l'FMI va actualitzar la seva projecció de creixement durant aquest any i aixecar el govern pel seu plan de subclocció.

El millor rendiment de l'economia mundial es trenca amb antecedents històrics. En el passat, els xocs de la magnitud van presenciar des que l'inici de la guerra a l'Iran havia tingut un impacte marcat i immediat, però hi ha tres raons clau per què el creixement ha estat robust i la pressió promocional s'ha silenciat aquesta vegada.

La primera és la quantitat massiva d'inversió en el desenvolupament de la intel·ligència artificial. Això ha estat particularment important als Estats Units, que és còmodament el membre més ràpid del grup de economies majors desenvolupades l'any passat. El segon és que els països han dibuixat sobre inventies del petroli, i que han ajudat a alleujar la pèrdua de cruor de l'Orient Mitjà. Si no s'hagués aturat les reserves, els preus del petroli s'haurien aixecat encara més bruscament. El tercer és que l'estratègia econòmica China Ridge depèn d' exportar productes barats a la resta del món, i això està dirigint-se als preus d'importacions a altres llocs.

Tot això deia, els punts de flash potencials per a problemes són a tot arreu. La situació de l'Orient Mitjà s'està deteriorant, amb el conflicte que s'estén a l'Aràbia Saudita. Les accions de petroli s'estan acabant i en Donald Trump ha arribat als Estats Units només a la mena de guerra per sempre que ell solia conduir. El costat dels béns xinesos barats és que estan amenaçant de fabricar llocs de treball a l'oest, amb Alemanya especialment vulnerables.

Mentrestant, una inversió massiva dels Estats Units de la IA ha impulsat el cost de préstec i ha resultat inescassetat de capital per sectors no-AI. Els governs estan sota pressió per reinventar-se o augmentar els impostos amb l'esperança que els mercats de bons siguin impressionats pels seus esforços per tal de retallar els dèficits pressupostaris.

Avisos de (entre d'altres) el cap de l'FMI , Kristalina Georgeva, i el governador del Banc d'Anglaterra , Andrew Bailey, de la necessitat d'executar un vaixell fiscal molt ajustat quan els votants volen fer més, no menys. Hi ha una mica de gana per a una nova era d'austeritat, i els ministres de finances ho saben. Si segueixen endavant la conversa dura i porten mesures doloroses, la reacció és probable que sigui brutal.

Tan gran com un gran problema per als governs és el necessitat de gasolina en un moment en què les cadenes de subministrament global s'estenia i fràgil rus per tal d'estimular l'autosuficiència nacional. L'estudiant protesta a l'Índia i França destaca les pressions dels estats a intervenir. No obstant això, la capacitat d'actuar efectivament és molt més feble del que els importa admetre.

En un moment en què la globalització es retiri, hi ha una necessitat d'un potent sistema de cooperació multilateral per fer front a les tensions. Aquest no és actualment el cas. L'Organització Mundial del Comerç es mou en aquesta nova era de protecció, i l'FMI i el Banc Mundial estan disposats a anomenar Trump per al seu comportament erràtic.

No obstant això, la idea que una nova era d'aliances florirà quan hi ha un nou president dels Estats Units és per als ocells. Els problemes del multilateralisme s'executen molt més profund que això. L'ordre liberal del món que l'FMI i el Banc Mundial han presidit des que la segona guerra mundial va ser disfuncional molt abans que arribés Trump a l'oficina.

Com l'anterior informe oficial de l'ONU Richard Kozul-Wright va publicar en un article publicat el mes següent, l'FMI i el Banc Mundial van crear a la conferència de Bretton Woods , pot ser operatiu, però han perdut la connexió amb els nous principis d'acord: la intervenció de l'estat en funcionament de economies, la política industrial activa, la persecució de tot el treball i l'ajuda dels països pobres a desenvolupar. HurghadaInstead, han perseguit durant dècades una agenda que anima la capital de peu, obolters (i protegeix) benefici privat i redueix l'espai de política disponible als governs. Com a resultat, han actuat com a donzelles de ma a una època creixent de desigualtat, l'angoixa i l'ansietat augmentada.

L'FMIM fa programes propis per als països que busquen assistència financera il·lustrava Kozul-WrightUss Point sobre la manca d'espai de política . L'ajuda ve amb cadenes adjuntades: una insistència sobre l'augment d'impostos i les retallades que s'estan carregant de manera que la meitat de mesures s'imprenen en el primer any i dues terceres parts en dos anys.

L'FM argumenta que l'amor de l'IFM té una oportunitat més alta d'èxit, tot i que la seva visió del que constitueix l'èxit és limitada, i principalment significa que un país amb préstec no necessita un altre programa MF en els propers tres anys. No vol dir que el nivell de vida sigui millor o que menys la gent estigui en la pobresa.

Clarament, ajudaria a tornar als nous principis de l'acord. Significaria que els governs tenen més espai de política per desenvolupar estratègies animades a les seves pròpies necessitats. Significaria un impuls per a la inversió pública. Significaria un nou pla Marshall per ajudar els països més pobres amb la crisi climàtica. Significaria un intent seriós d'enfrontar-se a problemes de deute. Però, en tota honestedat, cap d'això té l'oportunitat de passar aviat. Com a resultat, el món estarà més calent, més trencat, més propens al conflicte, menys igual i molt més furiós.

L'FM està preocupat per que els límits d'aquesta resistència aviat es poden provar, i és correcte preocupar-se. La pau a l'Orient Mitjà faria caure els preus del petroli, però a no ser que això passi ràpidament un hivern llarg s'esfondra per davant. Sembla més una crisi posposada que una crisi per sempre evitada. Una ploma abans de la tempesta, en tota probabilitat.