Revelat: les bateries de VW, Ford i Tesla, vinculades a una desforestació destructiva de terres indígenes

Mines de les cadenes de subministrament de fabricants d'automòbils occidentals, vinculades a una desforestació generalitzada de la selva primària en terres riques en níquel habitades pel poble tolaki a Indonèsia

Volkswagen, Ford i Tesla figuren entre els fabricants de cotxes elèctrics les bateries dels quals podrien contenir níquel extret de boscos indígenes castigats per la desforestació, segons ha revelat una anàlisi que posa en relleu la dificultat de fabricar vehicles lliures de destrucció ambiental.

Informes corporatius i fluxos comercials dels darrers dos anys mostren que les mines de les cadenes de subministrament de bateries de gegants de l'automoció estan vinculades a la pèrdua d'arbres a Sulawesi, un punt clau de biodiversitat a Indonèsia que acull els jaciments de níquel més grans del món. El metall s'utilitza àmpliament en els càtodes de les bateries de cotxes perquè augmenta la densitat energètica i n'incrementa l'autonomia.

El mineral procedent de les mines de Cahaya i Hengjaya es va rastrejar a través de foneries regionals i plantes de processament xineses gestionades per Zhejiang Huayou Cobalt, un fabricant de càtodes que proveeix CATL, el fabricant de bateries més gran del món. Els informes corporatius de Huayou assenyalen fabricants d'automòbils nord-americans i europeus com a usuaris finals, mentre que altres documents corporatius i dades comercials mostren una ruta independent des de Huayou fins a LG, un grup sud-coreà que també subministra productes de bateries a destacats fabricants d'automòbils, a través de Polònia.

L'anàlisi per satèl·lit mostra que les mines han provocat una desforestació generalitzada de la selva primària en terres riques en níquel habitades pel poble indígena tolaki.

«Solíem demanar protecció al bosc a canvi de les nostres ofrenes», va dir Wadimula, un ancià tolaki la casa del qual es troba al límit de la concessió minera de Cahaya, de 21.000 hectàrees. «Destruir-lo significa destruir la nostra pròpia vida.»

Els vehicles elèctrics són menys perjudicials per al medi ambient que els motors de combustibles fòssils, que emeten gasos que contaminen l'aire i escalfen el planeta, però els fabricants d'automòbils occidentals tenen dificultats per netejar les cadenes de subministrament de bateries fabricades amb minerals crítics procedents d'Àfrica, Àsia i Amèrica del Sud. Grups ecologistes alerten que no frenar el boom dels SUV, àvids de materials, està agreujant la destrucció en augmentar la quantitat extreta.

El mineral de les dues concessions mineres s'envia a una foneria de níquel d'un complex industrial a Morowali, a la costa oriental d'Indonèsia, operada per la filial local de Huayou, on la limonita es refina per convertir-se en precipitat d'hidròxid mixt, la matèria primera principal utilitzada per fabricar càtodes de bateries.

El 2024, es van enviar des de la planta de Morowali a ports de la Xina carregaments de precipitat d'hidròxid mixt per valor de 606 milions de dòlars, seguits d'altres enviaments per valor de 470 milions de dòlars el 2025. El mineral processat es va transportar per via terrestre fins a centres de fabricació de càtodes de Huayou a Quzhou, a prop de Xangai, i a Yulin, a prop de la frontera amb el Vietnam.

Els registres públics no revelen volums concrets ni dates de les vendes de Huayou a CATL, que serien necessaris per connectar directament enviaments específics de mineral amb bateries de cotxes, però Huayou va confirmar subministraments a escala de grup a CATL en resposta a una investigació regulatòria de la Borsa de Xangai el 2024. Chengdu B&M, una filial de Huayou, també ha confirmat el subministrament de «grans quantitats» a CATL.

La investigació, publicada en col·laboració amb Voxeurop i altres mitjans europeus associats, va rastrejar enviaments des de mines i refineries de Sulawesi fins a la Xina, i posteriorment des de fàbriques de càtodes de Huayou i de bateries de CATL fins a les línies de muntatge de fabricants de cotxes als Estats Units i Europa. Les instal·lacions de Volkswagen a Braunschweig, per exemple, van rebre l'octubre del 2024 un enviament de 24 tones de mòduls de cel·les valorat en uns 390.000 dòlars, segons dades de la plataforma comercial Volza.

La transició cap a una economia sense carboni està disparant la demanda de minerals crítics en països amb salvaguardes ambientals febles, tot i que els experts sostenen que l'auge de la mineria es pot moderar sense frenar l'abandonament dels combustibles bruts. El 2023, un informe va constatar que la demanda de liti al sector del transport dels Estats Units es podria reduir entre un 18% i un 66% en comparació amb un escenari inercial, millorant el transport públic, caminant i anant més en bicicleta, i comprant cotxes més petits. Un millor reciclatge podria suposar reduccions de la demanda de fins al 92%, segons l'informe.

La demanda mundial de níquel es duplicarà fins als 5,5 milions de tones el 2040, segons l'Agència Internacional de l'Energia, bona part del qual s'extreu a Indonèsia i posteriorment es refina a la Xina. La pèrdua d'arbres a les concessions mineres significa que la petjada de carboni del níquel de les pitjors mines pot ser fins a 500 vegades superior a la reportada anteriorment, segons va revelar un estudi a Nature Communications l'any passat.

Les mines de Cahaya i Hengjaya es troben en zones boscoses designades com a «bosc de producció», destinades a activitats forestals i no pas industrials. No obstant això, successius governs indonesis han debilitat les salvaguardes i han concedit exempcions als miners a mesura que la demanda de níquel s'ha disparat.

L'extracció de níquel podria ser responsable de dos terços de la pèrdua de bosc registrada des del 2001 dins de l'àrea que comprèn la concessió de Cahaya, i de més de la meitat de la pèrdua a la concessió de Hengjaya, segons suggereix una anàlisi espacial realitzada per l'empresa geoespacial The TreeMap.

Sulawesi Cahaya Mineral (SCM), l'empresa que opera la mina de Cahaya, va contribuir a la tala de 330 hectàrees addicionals de bosc el 2024, segons una anàlisi d'Auriga, una organització indonèsia sense ànim de lucre. El mateix any, va lliurar 11 milions de tones de mineral de limonita —gairebé tota la seva producció— a la foneria de Huayou. Els lliuraments van augmentar fins a gairebé 12,5 milions de tones al llarg del 2025. La planta també va continuar rebent mineral per carretera des de la mina de Hengjaya, segons camioners locals.

SCM va rebre dues sancions administratives l'any passat per talar il·legalment més de 450 hectàrees de bosc més enllà dels límits de la seva àrea permesa. La companyia és una filial de Merdeka Battery Materials, part d'un grup entre els accionistes del qual figuren Huayou i CATL.

Els fabricants d'automòbils identificats com a usuaris finals dels càtodes de Huayou o receptors d'enviaments de CATL inclouen Volkswagen, Volvo, Ford, General Motors, Tesla, BMW, Stellantis i Hyundai. Mercedes-Benz va ser vinculada per separat a Huayou.

Moltes d'aquestes empreses van declarar que no s'abastien directament de níquel, que avaluaven i mitigaven els impactes adversos i que exigien als proveïdors complir amb estàndards d'aprovisionament responsable. Van rebutjar compartir els resultats de les auditories in situ.

Volkswagen, el principal fabricant d'Europa, que el 2024 va equipar una quarta part dels seus vehicles amb sistemes de CATL, va assenyalar que no podia descartar que aquestes empreses formessin part de la seva cadena de subministrament.

Volkswagen va declarar: «Ens prenem molt seriosament els riscos potencials a la nostra cadena de subministrament. Tanmateix, a causa de les obligacions contractuals amb els nostres socis comercials, no podem revelar detalls específics sobre les nostres relacions amb proveïdors o la seva cadena de subministrament.»

Ford va manifestar: «Estem compromesos amb la protecció dels drets humans i el medi ambient. Estem revisant les al·legacions i determinarem les mesures oportunes a partir d'aquesta revisió.»

Mercedes-Benz va assenyalar: «Ens prenem seriosament les informacions sobre danys ambientals i socials a les cadenes de subministrament de matèries primeres —inclòs el níquel d'Indonèsia— i les avaluem com a part de la nostra diligència deguda basada en el risc.»

Renault Group va indicar: «Hem identificat un jaciment miner de níquel a Sulawesi, Indonèsia, com a proveïdor de nivell n (per exemple, indirecte) a la nostra cadena de subministrament de bateries. Ens hem posat en contacte amb els socis comercials pertinents per verificar informació ESG relativa a Sulawesi Cahaya Mineral.»

Volvo Cars va afirmar: «Durant el 2025, vam dur a terme […] auditories in situ […] a proveïdors [que formen] part de les nostres cadenes de subministrament de bateries, dos d'ells situats a Indonèsia […] amb nous socis de la cadena de subministrament de bateries durant el 2026 i en endavant.»

General Motors va assenyalar: «Som conscients que l'extracció de níquel a Indonèsia presenta riscos significatius per al medi ambient, els drets humans i les comunitats.»

Stellantis va declarar: «Som conscients dels reptes ambientals i socials associats a la producció de níquel a Indonèsia, inclosos els riscos relacionats amb la desforestació, la pèrdua de biodiversitat i la degradació dels ecosistemes.»

Hyundai va expressar: «Reconeixem la importància de protegir els boscos, la biodiversitat i les comunitats locals. Monitoritzem i avaluem periòdicament els nostres proveïdors, inclosos els de minerals, per garantir-ne el compliment.»

CATL, Huayou, SCM i Tesla no van respondre a les peticions de comentaris. Tsingshan, el principal accionista de Nickel Industries, que explota la mina de Hengjaya, tampoc no va respondre a una petició de comentaris.

Aquesta investigació ha comptat amb el suport de Journalismfund Europe i The Pulitzer Center. Lorenzo Di Stasi i James Jackson van contribuir a la informació.