Els professionals sanitaris reivindiquen una medicina més social: “A vegades el que voldríem receptar és un canvi de treball”

Tothom el té clar: la salut no és només una qüestió de viure molt, sinó també de viure amb qualitat de vida fins al final. L'estratègia per a aconseguir aquest objectiu ja és una cosa molt més difícil de definir i, sobretot, molt més difícil de dur a terme. Ho és, expliquen els experts, entre moltes altres coses perquè significa posar d'acord a professionals sanitaris de diferents branques i apostar per un sistema més robust per estar millor finançat i ser més efectiu. Tot, perquè els qui cuiden de la salut dels altres tinguin el temps i espai suficient per a fer-lo. Amb això en l'horitzó, eldiario.es ha organitzat aquest dijous a Madrid la V Jornada Salut, el codi del benestar, una jornada de debat i reflexió entre professionals sanitaris sobre com viure més i millor. La primera taula, moderada per Antonio Martínez Ron, cap de Ciència del periòdic, ha comptat amb la participació de Pedro Gullón, director general de Salut Pública i Equitat en Salut del Ministeri de Sanitat; Cristina Avendaño, presidenta de la Federació d'Associacions Científic Mèdiques d'Espanya (FACME), la doctora Isabel Abad Díez, cap d'Assessoria Mèdica de la Direcció General de Asisa, i Cristina Muñoz, consellera de Bidafarma a Madrid. Aquesta ha reivindicat un sistema integral capaç de coordinar a tots els professionals, de #anticipar als problemes i de veure la medicina com alguna cosa més que la cura immediata d'un símptoma per mitjà d'una pastilla. “Ja estem en un escenari en el qual hi ha molta gent que viu molts anys. La pregunta és si arribem amb qualitat de vida. I la resposta no ve sempre des de l'estrictament sanitari i assistencial. Cal veure quines condicions de vida donem a les persones de més edat”, ha començat explicant Gullón. La resposta a la seva pregunta té xifres. El passat estiu, The Lancet va publicar un macroestudio que calcula que entre 1990 i 2023 l'esperança de vida va augmentar a nivell mundial dels 64,6 anys als 73,8. La vida amb bona qualitat i bona salut, no obstant això, a penes va passar dels 55,9 anys als 63,3. Entre totes dues xifres, més de 10 anys de diferència que signifiquen una dècada de xacres, visites mèdiques i hospitalitzacions. I una tendència descoratjadora: malgrat tots els avanços mèdics, en 1990 la gent vivia un 13,6% de la seva vida en males condicions. Avui, aquesta xifra està en un 14,5%. Vivim més, però ho fem pitjor. A aquesta realitat ha al·ludit precisament Avendaño: “El repte és treballar perquè en aquest augment d'esperança de vida canviem el focus i invertir a arribar amb bona salut. Es tracta d'invertir en activitats que augmentin la salut des del principi de la vida. Sabem, per exemple, que l'alzheimer té molt a veure amb l'educació i amb aquesta reserva cognitiva que generem des de la infància. Cal invertir i organitzar més”. S'ha mostrat d'acord Abad: “Viurem molts anys, però cal cuidar com arribarem. Quina qualitat tindrem, quina autonomia.