Conde-Pumpido entre línies

Els Fòrums d'Avantguarda van comptar dimecres passat amb el president del Tribunal Constitucional com a convidat. Aquesta intervenció a Barcelona va ser una manera de subratllar la seva labor en la consecució de l'aplicació efectiva de la llei d'amnistia. Cándido Conde-Pumpido, considerat del sector progressista, encara que en el seu moment va ser fiscal general de l'Estat amb un govern del #PP, ha estat determinant perquè la norma s'acabi aplicant als líders del procés, començant per Carles Puigdemont. Com és lògic, Conde-Pumpido no va poder contestar a algunes de les preguntes dels periodistes sobre altres assumptes d'actualitat, però se li va entendre entre línies. El president del Constitucional es va cuidar molt de respondre amb respecte cap a les decisions del Tribunal Suprem en diverses matèries, però de les seves respostes (i de la interpretació extreta per persones del seu entorn) era fàcil deduir que algunes de les decisions preses pel Suprem en els últims temps li resulten, com menys, difícils d'entendre. La primera és la sentència que va donar peu al fet que s'instigués l'entrada massiva de migrants a Ceuta. Es tracta de la resolució del Suprem per la qual s'impedia el rebuig dels qui accedissin “nadant”. Conde-Pumpido no va criticar aquesta decisió de l'alt tribunal, sinó que es va limitar a recordar que el Constitucional havia avalat prèviament les anomenades “devolucions en calenta” en els casos de Ceuta i Melilla per #tractar de situacions molt particulars, amb una frontera directa del continent africà especialment vulnerable als moviments migratoris. Es va entendre entre línies que, si el Suprem no s'hagués ficat en vericuetos interpretatius sobre si l'entrada era terrestre o nadant, hauria estat menys probable l'entrada massiva de final de juliol. La segona qüestió és l'anomenada llei de néts i, en concret, la instrucció ministerial posterior que obria la porta a #nacionalitzar com a espanyol i, per tant, votar, als qui fossin fills o néts d'exiliats, però sense ni tan sols haver de demostrar que van fugir per represàlies polítiques. Segons aquesta instrucció, bastava amb haver abandonat Espanya en unes dates determinades de la postguerra i la dictadura. El Suprem ha paralitzat el vot de 163.000 persones de manera cautelar fins a resoldre si la Junta Electoral és competent per a decidir si poden exercir o no aquest dret. Ha paralitzat el vot, però no la nacionalitat. Doncs bé, Conde-Pumpido va rebutjar expressament #pronunciar, ja que aquest assumpte pot acabar arribant al Constitucional, encara que ja no a temps de resoldre abans de les eleccions. Però es va limitar a assentir mentre se li llegia l'article 68 de la Constitució i ell mateix va subratllar que la Carta Magna deixa clar que el dret a vot està indissolublement lligat a la nacionalitat. Finalment, la llei d'amnistia.