"Era de nit, estava dins de l'oceà, cansat, i just a sota tenia un tauró"

Quan la majoria dels barcelonins arrenquen el dia, Fernando Espina ja ha nedat gairebé dues hores. Un cop fora de l'aigua, camina pel bar del Club Natació Atlètic-Barceloneta tranquil, pensant en les reunions de feina que tindrà durant el dia. Sembla un soci més del club. Però el Fer, com el coneix tothom, és diferent. La seva passió és nedar per saber on té els límits. I no es tracta només de nedar molt. També es tracta de nedar en aigües gelades. "Jo em defineixo com una persona absolutament normal. Tinc una vida normal, treballo 40 hores a la setmana en el sector de l'enginyeria de sistemes, tinc una família... i, de fet, durant més de 20 anys no feia gaire esport. Havia fet natació a Buenos Aires, on vaig néixer, però quan vaig venir a Barcelona no nedava per temes de feina", explica. Ara és capaç de passar-se 24 hores dins de l'aigua nedant, desafiant el fred, els animals i els corrents. No, no és una vida normal. "Quan era jove estava molt més prim. Feia natació però velocitat. L'únic que havia fet era una cursa en aigües obertes de 1500 metres a Mar de Plata, a la costa argentina. I vaig sortir gairebé amb hipotèrmia", explica amb una rialla. Vaig reprendre la natació a Barcelona i em vaig anar enganxant al món de les aigües obertes a poc a poc. La costa catalana és un paradís per nedar: per la temperatura, el paisatge... Però sempre amb un raonament lògic, sense tenir la sensació que poso en risc la meva salut. Però m'agrada portar els límits cada cop més lluny. És un desafiament. I així vaig anar fent distàncies cada cop més llargues", explica. La distància cada cop era més gran i ell se sentia bé. Així que va decidir anar a totes. "L'Associació Mundial d'Aigües Obertes, la WOWSA, té una triple corona que consisteix en fer tres travesses mítiques: travessar el canal de la Mànega (uns 33 kilòmetres), nedar de l'illa Santa Catalina a la costa de Califòrnia (uns 32 kilòmetres) i fer la volta a l'illa de Manhattan (unes 7 o 8 hores i uns 46 km). I quan vaig anar a Nova York vaig pensar «I si fem la volta a l'illa dos cops?» Quan vaig decidir fer-ho, van tornar les papallones a l'estómac i les cames tremolaven d'emoció", explica. Dit i fet. El Fer va fer la volta dos cops a l'illa de Manhattan, una travessa en què cal tenir bona tècnica i en què és clau no empassar-se gaire aigua. Com que no és l'aigua més neta del planeta, el risc és acabar a l'hospital intoxicat. Però no va acabar a l'hospital. I al veure que superava la fita amb força, va decidir que intentaria fer la travessa de Santa Catalina... també dos cops, anada i tornada. Unes 25 hores en total. L'anada va ser duríssima, ja que nedava contra corrent. La tornada, amb el corrent a favor, tampoc va ser fàcil pel cansament. "I tens els animals. Vaig nedar una bona estona amb un tauró just a sota. I em vaig trobar un tauró balena. I els veus des d'una òptica diferent. Jo era a dalt i ell a baix, a sota meu, nedant de nit. No tenia por. Spielberg va fer molt de mal; la gent es pensa que un tauró sempre atacarà i no és així", diu rialler. A més, el Fer sempre neda amb un banyador petit, i es posa crema contra el sol i les picades de meduses. No fa servir un banyador tèrmic que cobreix tot el cos. "Així entro en una mena de comunió amb el meu cos, una connexió que costa explicar i que mai he sentit fora de l'aigua", diu. Si havia aconseguit fer dos dels tres reptes de la triple corona amb anada i tornada, el següent pas era fàcil. Fer el mateix al canal de la Mànega dos cops. "En el moment en què vaig prendre la decisió, només dues persones havien aconseguit fer la triple corona fent anada i tornada. De fet, la triple corona, en la seva modalitat simple, l'han fet unes 350 persones", explica. Però el canal de la Mànega és un lloc especial. "Et donen una finestra de temps per creuar-lo, i tot està condicionat per les marees i el clima. És un clima violent que fins i tot ha enfonsat vaixells. Ja era allà quan em van dur a la platja de sortida de matinada, a prop del port de Dover. I el responsable va dir que no podíem sortir, que no era segur. Finalment, un dia em van donar permís. I dins de l'aigua notava el corrent i el vent; molt dur. El repte era no empassar-se aigua, amb aquelles onades. Quan vaig arribar a França, tenia les vies respiratòries molt tapades i sabia que això m'impedia tornar. Així que només vaig poder fer-ho d'anada. Cal acceptar-ho. Quan fas aquestes experiències el que depèn de tu deu ser el 30%. La resta, depèn de la natura. Hi hauré de tornar", argumenta. El Fer no va poder acabar un repte titànic, ja que anar i tornar pel canal de la Mànega sense un banyador tèrmic només "ho han fet 18 persones". "Pensa que cada any a l'Everest fan el cim 800 persones i que 26 persones han fet la volta a la Lluna", defensa. El Fernando, que entrena al Barceloneta i forma part del club AquaMàsters, tornarà al port de Dover, ja que no es tracta només de superar-se a ell mateix; també vol ajudar. "Si ets una persona amb sort, com jo, cal tornar alguna cosa a la societat, no?", es pregunta. En les últimes aventures, el Fer ha fet d'ambaixador de bones causes per recollir fons. "Fa un any vam fer una donació per a la Casa de Sofia, un centre hospitalari que depèn de l'Hospital Sant Joan de Déu per atendre a infants amb malalties minoritàries, alta complexitat o situació terminal. I amb el repte del canal de la Mànega he volgut ajudar amb donacions al Projecte Únicas, que treballa amb malalties minoritàries d'infants". Els fons recaptats aniran destinats a aquest programa d'atenció domiciliària que busca millorar la vida de centenars d'infants. Nedar en aigües gelades Sempre a punt per trobar nous reptes,el Fer ha acabat creant una connexió molt especial amb les aigües fredes; tant que aquest gener va participar en el campionat europeu d'aigües gèlides, una modalitat encara poc coneguda que es pot fer tant en piscines com en entorns controlats, amb "aigües de 0 a 5 graus sense cap mena de protecció tèrmica". "No pots portar un banyador de protecció. Hi ha un risc, és cert. Si no entrenes, pots tenir problemes. Però als campionats ho tenen molt ben organitzat; nedes amb un cinturó de seguretat i gent a prop per si t'han de treure de la piscina. Hi ha la possibilitat que l'ice swimming passi a ser un esport olímpic i, casualment, va venir el Comitè Olímpic a veure la competició el dia que jo hi era", explica el Fer. El campionat es va fer en una piscina als Alps italians i ara entrena per anar als campionats mundials. "Dins de la piscina no sents res. Als 50 metres perds la sensibilitat a les extremitats. Dins de l'aigua gelada, en pocs segons ja no et sents part del cos. Una persona que no ha entrenat patirà una hipotèrmia. Si has entrenat, aguantes més temps. Quan nedo en aquestes condicions, el que faig és estar concentrat per entendre el que està passant. Estar concentrat per tenir clar que mantinc el control. Vaig fent càlculs matemàtics, penso en el nom del meu fill... Igualment, durant la cursa hi ha un sistema de seguretat. Cada 100 metres et pregunten com estàs. A les travesses al mar fan el mateix. Et van fent preguntes des de la barca per veure que controles la situació. Et demanen que facis sumes i has de respondre amb els dits, per exemple. Si pots veure el que et diuen, fer el càlcul i respondre amb els dits, vol dir que estàs bé. Si estàs a punt de tenir una hipotèrmia, no pots moure els dits i les teves capacitats mentals segurament no et permetran ni sumar dos i dos", diu. I com que no en té prou, ha afegit un nou repte que consisteix en fer una milla (uns 1,67 kilòmetres) en aigües gelades a tots els continents, inclosos el pol Nord i el pol Sud. Vol posar-hi aquest any. Els reptes mai s'acaben, per aquest home, que pot semblar normal caminant fora de la piscina.