La síndrome de França

Lliçons: El que ocorre al país gal es pot muntar en uns pocs anys, ja que partim d'una situació vulnerable, amb un deute pròxim al 100% del #PIB. Els ingressos són més volàtils que la despesa, perquè depenen més del cicle econòmic i, el mateix que et creixen en etapes de boom, com l'actual, et cauen si l'economia entra en recessió. Actuar pel costat de la despesa és més difícil, però no impossible. No es tracta de “retallar despeses”, sinó que aquests creixin per sota del #PIB nominal

La situació de l'economia francesa està sent objecte d'atenció i preocupació per molts analistes econòmics, per institucions multilaterals i pels mercats financers. Per exemple, el #FMI, a més de retallar les seves previsions de creixement de França per a 2026 i 2027, ha instat al govern francès a mostrar passos clars per a controlar el dèficit i el deute públics. “Estan pujant per una escala que no porta precisament al cel”, ha afirmat la seva directora gerent, d'una forma una miqueta poètica. El premi Nobel d'Economia, Paul Krugman, ha advertit no sols del risc d'una crisi de deute sobirà, sinó que ha anat més lluny afirmant que “França pot haver travessat la línia de ser massa gran per a caure a ser massa gran per a ser salvada”. Una afirmació molt dura, venint de qui ve, perquè posa en qüestió la viabilitat d'una possible intervenció del Banc Central Europeu (#BCE) en rescat dels bons francesos, en cas que fos necessari. Per a empitjorar les coses, la candidata de l'extrema dreta francesa, Marini Le Pen, diu que es prepara per a “una prova de força” amb la UE si és elegida presidenta l'abril vinent.

Els mercats financers estan molt tensionados, encara que no han entrat en pànic encara, a l'espera d'esdeveniments polítics i socials. La prima de risc (diferencial de rendibilitat del bo a 10 anys francès respecte a l'alemany) ha escalat fins als 140 punts bàsics (pb). Encara que no es tracta d'un màxim històric, 154 pb al novembre de 2011, en plena crisi de l'eurozona, està prop de ser-ho. A més, el cridaner és que aquesta prima de risc de França ha superat a la d'Itàlia, Espanya, Portugal o Grècia. I això sí que és un esdeveniment històric. I és que França, amb un 5,1% del #PIB, no sols té el dèficit més alt de la UE (juntament amb Bèlgica) sinó una incapacitat manifesta per a reduir-lo, per les resistències polítiques i socials.

Les forces parlamentàries, a esquerra i dreta, es neguen a abordar-ho i les manifestacions prenen els carrers, a vegades de manera violenta. I el seu deute públic aconseguirà en 2026 el 118% del #PIB, segons les previsions de la Comissió Europea, gairebé 20 punts per sobre de l'espanyola i més de 50 punts de l'alemanya. En arrencar l'euro, la ràtio de deute dels tres països era pràcticament idèntica, per sota del 60% del #PIB.

La pregunta lògica és “com hem arribat fins aquí?”, quant temps porta França escalant per aquesta “escala que no porta…