Per què antics combatents de les FDLR estan retornant a Ruanda

Musanze, Ruanda – Jean Claude Hategekimana temia que tornar a Ruanda li pogués costar la vida. Després d'anys amb les Forces Democràtiques per a l'Alliberament de Ruanda (FDLR), va decidir deixar el grup armat i tornar a casa. Al Centre de Desmobilització i Reintegració de Mutobo, a Ruanda, va començar a preparar-se per a la vida civil.

Nat el 1996 al districte de Rutsiro, a l'oest de Ruanda, Hategekimana es va traslladar a la República Democràtica del Congo (RDC) amb els seus pares i va créixer en una zona controlada per les FDLR. Es va unir al grup el 2018, va rebre formació militar i finalment va assolir el rang de capità.

«Vaig arribar al Centre de Mutobo després de lluitar per defensar Goma. Després de la nostra derrota, vaig fugir a Masisi. Un cop vaig adonar-me que estava lluitant per res, vaig decidir tornar a Ruanda. Hi vaig tornar el 24 de febrer», va explicar a Al Jazeera.

Hategekimana va dir que als membres de les FDLR se'ls havia ensenyat que qualsevol que tornés a Ruanda seria assassinat.

«En arribar a Ruanda, em vaig adonar que les FDLR ens havien estat mentint. Per a mi, tornar a casa semblava emprendre una missió suïcida», va dir.

La seva experiència il·lustra el repte de reintegrar antics combatents les creences i pors dels quals s'han vist modelades per anys en un grup armat.

Francis Musoni, secretari general de la Comissió de Desmobilització i Reintegració de Ruanda, va assenyalar que el centre de Mutobo, situat a Musanze, a la província del Nord de Ruanda, es va establir el 2001 per rebre membres de les FDLR i d'altres grups armats ruandesos que tornaven de la RDC.

Les FDLR van sorgir arran del genocidi contra els tutsis de 1994. Després del genocidi, membres de les antigues forces armades i grups de milícia ruandesos van fugir al llavors anomenat Zaire, ara la RDC. El govern ruandès acusa les FDLR de dur a terme atacs contra Ruanda i de contribuir a la inseguretat transfronterera.

A Mutobo, el programa de rehabilitació inclou atenció mèdica, suport psicosocial, educació cívica i assistència per reconnectar amb les famílies. Els retornats també poden contactar amb familiars i amics a través d'un servei telefònic, va indicar Musoni.

«Els ajudem a construir confiança entre ells, a generar confiança i els donem poder per tornar a la comunitat i contribuir al desenvolupament del país juntament amb les seves famílies», va afirmar.

El centre també permet que visitants i representants dels mitjans de comunicació es reuneixin amb els retornats. Musoni va explicar que aquells que s'estan sotmetent al procés de rehabilitació poden visitar les seves comunitats durant breus períodes per ajudar a reconstruir la seva confiança en el retorn a casa.

«Poden viatjar a les seves comunitats [durant la rehabilitació]. Se'ls dóna permís per escrit durant una setmana o dues, i fins i tot facilitem el transport», va dir.

Per als excomandants entrevistats per Al Jazeera a Mutobo, la decisió d'abandonar les FDLR va estar marcada pels llaços familiars, la desil·lusió i la preocupació per la seguretat personal.

El major general Anastase Munyaneza va servir a les antigues forces armades ruandeses al districte de Kicukiro, a Kigali, durant el genocidi de 1994. Va explicar que va marxar de Ruanda després del genocidi i que més tard es va unir a les FDLR, arribant a comandar el seu sector de Kivu del Sud.

Tot i que havia arribat a acceptar les creences del grup, Munyaneza va mantenir el contacte amb la seva família a Ruanda. Les notícies sobre les seves vides el van fer qüestionar les seves pròpies circumstàncies.

«Jo era l'únic que havia fugit a la RDC. Rebia notícies regularment sobre ells. sabia que encara eren vius, anaven a l'escola, treballaven per al govern i milloraven les seves vides. Vaig començar a preguntar-me què estava fent al bosc», va declarar.

Va afegir que veure com altres membres retornaven sans i estalvis el va animar a considerar tornar a casa.

Munyaneza va relatar que es va posar en contacte amb personal de la Missió d'Organització de les Nacions Unides per a l'Estabilització a la República Democràtica del Congo (MONUSCO), que el va transportar des de Kivu del Sud fins a Bukavu i després a la frontera entre el Congo i Ruanda. Posteriorment, va dirigir-se a Mutobo.

El tinent coronel Idrissa Bizimana, responsable d'ideologia, propaganda i reclutament dins de les FDLR, va assenyalar que la seva decisió de tornar va ser fruit d'un canvi en les seves conviccions.

«Ja no creia en la ideologia que havia estat promovent. Després de rebre informació verificada sobre el que estava passat a Ruanda, va decidiri tornar a casa», va dir.

Bizimana va explicar que havia estat en contacte amb un general de la MONUSCO que li havia ofert ajuda per tornar. Utilitzant un telèfon satèl·lit equipat amb GPS, va enviar la seva ubicació i la data. Un helicòpter va ser llavors despatxat per recollir-lo, va afirmar.

El tinent coronel Emilien Mpakaniye, que es va unir a les FDLR el 1998 i era responsable d'afers econòmics a la seva seu central, va assenyalar que va començar a qüestionar l'organització després de desil·lusionar-se amb el que va descriure com les seves mentides.

El coronel Augustin Nshimiyimana, antic comandant d'intel·ligència de les FDLR, va retornar a Ruanda el 2022 i va passar per la rehabilitació a Mutobo. Va explicar que va decidir marxar després que un altre comandant l'acusés de treballar amb Ruanda arran d'un desacord sobre una missió a Bujumbura.

Nshimiyimana va dir que l'acusació el va fer témer per la seva vida.

«Quan t'acusen de treballar amb Ruanda, significa que et consideren un tutsi, i el següent pas és matar-te», va declarar.

A Mutobo, els excombatents reben educació i suport pràctic per preparar-se per a la vida després de la baixa.

Febronie Mukankiko, professora del centre, va assenyalar que ensenyar persones que van créixer al bosc requereix un enfocament diferent.

«Els nostres estudiants són diferents dels estudiants ordinaris. Són adults que van créixer al bosc, per la qual cosa ensenyar-los exigeix habilitats especials. Rebem formació addicional per assegurar-nos que podem ensenyar-los amb eficàcia», va dir.

Va afegir que completar els seus estudis pot ser una fita important per a aquells amb accés limitat a l'educació formal.

«Quan es graduen i reben els seus certificats, estan molt contents», va afirmar.

Musoni va indicar que l'estada mitjana al centre és de cinc mesos, després dels quals els retornats completen un procés formal de baixa. Va assenyalar que l'assistència pot incloure suport financer, formació professional, educació formal i ajuda per establir activitats generadores d'ingressos. La comissió també fa un seguiment dels antics residents per avaluar com s'estan adaptant a la vida a les seves comunitats.

Per a aquells que han passat anys lluny de Ruanda, sortir de Mutobo marca l'inici d'una altra transició: trobar feina, reconnectar amb la família i adaptar-se a la societat civil.

Per a Mpakaniye, la desil·lusió va venir en part del contrast entre les vides de les famílies dels alts comandaments i les dels combatents corrents.

«Primer, els membres de la seva família viuen a Ruanda i a Europa, mentre que els nostres estan al bosc», va dir.