El catolicisme catalanista escenifica complicitat amb l’ala progressista de Església espanyola

La Tribuna Joan Carrera, que aplega un seguit d’entitats cristianes de línia conciliar i catalanista, ha acollit aquest dijous el cardenal arquebisbe de Madrid, José Cobo, en un acte molt nodrit. La presència de Cobo en un fòrum així es produeix en un moment decisiu en el pla polític i en el religiós. Just a les portes d’unes eleccions espanyoles que determinaran si l’Estat és governat per una coalició que inclogui l’extrema dreta.

El calendari ha fet també que Cobo vingui a Catalunya quan s’està en el compàs d’espera per a la successió del cardenal Juan José Omella. Un Omella que avui no hi era perquè es troba a Marsella dirigint uns exercicis espirituals. L’acte d’avui es porta cuinant de fa mesos. Hi havia ganes d’escoltar un prelat convertit en el màxim exponent dels sectors més oberts de l’Església espanyola. L’ha presentat José Luis Segovia, vicari pastoral amb Cobo, sacerdot forjat en el Madrid dels barris populars i el treball a les presons. La directora de Catalunya Religió, Glòria Barrete, ha conduït l'encontre.

Societat

Per què Octavi Vilà, bisbe de Girona, està ben posicionat per succeir Omella? Pep Martí i Vallverdú

Peio Sánchez, rector de la parròquia de Santa Anna, ha intervingut en nom de la Tribuna per expressar la proximitat de l’auditori amb Cobo: “Juga a casa”, i ha afirmat que molts dels presents “coincideixen” amb les línies del seu govern “compartides i dialogants”. José Cobo ha convocat expectació. Hi eren presents el conseller de Justícia, Ramon Espadaler, el bisbe auxiliar Javier Vilanova, el bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Xabier Gómez, i l’abat de Monserrat, Manuel Gasch, entre d’altres.

Davant la propera campanya electoral, el cardenal Cobo ha reivindicat “la paraula desarmada i desarmant, parlar de política, però amb majúscules, discutir les idees, però no denigrar la persona”, tot defensant passar “de la polarització a la polifonia”. L’arquebisbe de Madrid ha recordat els temps en què l’Església va fer d’actor en favor del diàleg: “Ara estem cridats a fer el mateix”.

No fer com al Titanic

Cobo ha parlat sobre la sinodalitat (“fer camí plegats”), terme que ha guanyat força des del pontificat de Francesc i que s’ha convertit en senyal d’una manera de governar les comunitats cristianes amb major participació dels laics. L’arquebisbe ha començat fent una referència a l’orquestra del Titanic: “La seva actitud era commovedora. Feien el que sabien fer, però sense advertir el que li passava al vaixell” i ha invocat a “escoltar el que el Senyor ens està dient i no fer com els vells violinistes”.

Cobo ha estat contundent quan ha dit: "No podem renunciar a les perifèries, és el nostre terreny. El que ens ha salvat no ha estat el poder, ha estat la caritat. Podem estar cansats, podem ser grans, però allí on hi ha experiències de caritat social, hi ha una part d'Església. És això el que ens ha salvat".

El cardenal Cobo amb el conseller Espadaler, el bisbe Gómez i l`abat Gasch.

Hugo Fernández

El cardenal ha fet una defensa a canviar d’actituds i d’estils: “No fer com Jonàs, que veia en Nínive una ciutat perduda, quan Déu hi veia una ciutat que podia escoltar”. Cobo ha propugnat a exercir d’una manera diferent l’autoritat, “amb una manera evangèlica i participativa” i ha assegurat que s’està vivint “una nova recepció del Concili”. Ha reclamat “avançar renovant i tornant als orígens” del missatge cristià, i ha assenyalat: “Parlem molt dels vulnerables, dels pobres, dels joves i de les dones, en general, però parlem poc amb ells”.

En els cercles del dinar, al restaurant La Pomarada de Barcelona, s’era conscient de la rellevància de l’acte. Hi havia un sentiment implícit que amb aquesta trobada s’escenificava una aproximació o una empatia entre el cardenal arquebisbe de Madrid i el catolicisme més progressiu i catalanista. Una sintonia que no sempre s’ha produït. Caldria remuntar-se als anys de la Transició, durant l’etapa del cardenal Tarancón, valencià i catalanoparlant, per trobar un període en què l’Església catalana i la madrilenya caminessin, si no juntes, a prop.

El cardenal del Papa

En les anteriors eleccions dins de l’episcopat, el conservador Luis Argüello va ser elegir president de la CEE i Cobo va haver de conformar-se amb la vicepresidència. Així es va donar la paradoxa que l’home més en sintonia amb l’aleshores papa Francesc -i tot indica que amb Lleó XIV, aquests dies ingressat al Gemelli de Roma per un càncer de pulmó- era superat per l’abanderat dels sectors conservadors. Més a la dreta d’Argüello, treia el cap també la candidatura de Sanz Montes, arquebisbe d’Oviedo, arxiconservador.

Pels observadors dels moviments a l’episcopat, Cobo és un nom de futur. Amb 61 anys, el cardenal té carrera per endavant. Però per ser un dia el líder de l’Església espanyola haurà d’esperar. Les properes eleccions a l’episcopat són a inicis del 2028. Abans, s’hauran de proveir fins a deu bisbats a l’estat espanyol. Uns canvis que tindran impacte en la correlació de forces a la CEE, avui per avui decantada cap als conservadors.