Mirant de reüll la violència a França

La setmana comença marcada pel paisatge després de la batalla d’aquest cap de setmana a França. 1.500 comerços van ser objecte de vandalismes i saquejos, hi ha unes 2.500 persones detingudes, cinc-cents gendarmes i bombers ferits, i van quedar destruïts l’ajuntament de Llemotges (on el foc va ensorrar l’agulla, a l’estil de l'incendi de Notre-Dame), la prefectura de Bordeus i l’oficina de turisme de Lió. Però hi ha una dada encara més important: van sortir al carrer, en diverses ciutats, més de mig milió de persones. L’estat del malestar és un fet i la violència d’aquest cap de setmana no hauria de tapar-ne les causes. Aquest matí el litre de benzina a França costa 2,18 euros i el gasoil 2,37 euros de mitjana. La inflació es menja el poder adquisitiu, i ara venen retallades als serveis públics i a les prestacions socials perquè França té un estat endeutadíssim. I compte, perquè com que França és la segona economia de la zona euro, després d’Alemanya, pot arrossegar-nos a una nova crisi del deute, davant la possibilitat que França ja no pugui pagar els interessos del seu deute i encara menys tornar el capital. Mires França (o Itàlia, perquè també hi ha hagut pillatges al centre de Milà, aquest cap de setmana, o Portugal, on també hi ha protestes per l'habitatge)) i et preguntes si això ho podríem veure a Catalunya. A veure, hi ha causes semblants. Tota aquesta protesta francesa va començar pel malestar als instituts, on els alumnes es queixen que estan deixats. No cal que els recordi de què es queixen els mestres catalans. I que hem tingut protestes de pagesos i de metges. I que hi ha una acampada a la plaça Catalunya de Barcelona en protesta per la situació de l'accés o el manteniment de l’habitatge. Potser en algun moment França va pensar que tenia un estat del benestar que no s’acabaria mai, com la bota de Sant Ferriol. I va haver-hi grans protestes perquè en comptes de jubilar-se als 62 anys els feien jubilar-se als 64. Però la realitat és la que és: augmenta el nombre de treballadors pobres i s’estén el sentiment de no futur. Tot excitat des de l’extrema esquerra i l’extrema dreta. Trump ha dit aquesta matinada que aquesta violència de França prové de persones que venen d’un món diferent i porten odi als seus cors. Mentrestant, som en plena precampanya per a les eleccions d’aquí un mes i 10 dies. Dos apunts socialistes. L’un: Pedro Sánchez juga en una altra lliga. Que la justícia persegueix amb biaix ideològic la seva dona? Ell li dedica paraules d’amor en un míting i es fan un petó davant de tothom. En el terreny de les emocions, on es juga bona part de la política, Sánchez no té rival, sobretot si el rival és Feijóo. I l’altre apunt: la lleidatana Montse Mínguez, la portaveu del PSOE, ha plegat. No ha comès cap delicte i la seva parella tampoc, però es dedica al negoci immobiliari amb desenes de pisos i ha desnonat llogaters d'acord amb la llei… Quan el teu discurs és nítid i divideix entre grans tenidors (o fons voltors) i els llogaters, la incoherència explota, precisament perquè la política es juga en el terreny de les emocions. Bon dia.