"Ens demanen l'impossible": situació al límit als consolats per treure del cens els nacionalitzats amb la 'llei de nets'

El Tribunal Suprem ha suspès els drets electorals de les persones nacionalitzades per la llei de nets, una decisió que el govern espanyol ha titllat de "gravetat extraordinària" i que ha generat una nova batalla política entre la dreta i l'esquerra. Mentre que pel PP i Vox és una manera de garantir la "netedat" de les eleccions del 29-N, per als progressistes és una vulneració de drets fonamentals inacceptable. Ara bé, més enllà del soroll, què implica a la pràctica la decisió que va prendre dilluns el Suprem? Què ha de fer el govern espanyol per complir amb les mesures cautelars i excloure del cens les 163.020 persones que han estat nacionalitzades a través de l’anomenada llei de nets? La responsabilitat més gran se l'emporta el servei exterior de l’Estat i l'Oficina del Cens Electoral, que és qui ha de suspendre a la pràctica el vot dels afectats. Malgrat que l'executiu de Pedro Sánchez ha criticat obertament la decisió del Suprem, també ha admès que l’ha d’acatar, i per aquest motiu, segons diverses fonts consultades per l’ARA, el ministeri d’Exteriors ha enviat a tots els consolats les següents instruccions: primer, han de penjar en el seu tauler d’anuncis la resolució del Tribunal Suprem en la qual es donen cinc dies hàbils als afectats per la decisió per personar-se com a perjudicats; segon, demana als consolats que revisin tots els expedients individuals per desgranar aquells nacionalitzats que van presentar prova d’exili i els que no. A partir d’aquí, segons aquestes fonts, la instrucció diu que es facilitarà una plataforma de dades des del ministeri perquè es pugui pujar tota aquesta informació i ser operada directament per l’Oficina del Cens Electoral. "Ens estan demanant l’impossible", afirmen fonts diplomàtiques consultades per l’ARA. Els consolats dependents del ministeri de l’Exterior són els que tenen la feina més complicada: revisar milers d’expedients per destriar aquelles persones que han obtingut la nacionalitat acreditant que són descendents d’exiliats i dels que no. "Tinc tones de paper al consolat", es queixa una font. Tot, a més, ha de ser en un temps rècord, ja que el cens de les eleccions del 29 de novembre es va tancar dilluns i ha d'estar vuit dies en exposició pública, per tancar-se definitivament el 23 d'octubre. Per tant, abans d'aquesta data, els consolats han de remetre tota la informació a l’Oficina del Cens Electoral. Tot plegat, per una afectació mínima, asseguren fonts coneixedores del cens de les eleccions: en total estem parlant de 163.020 persones inscrites al Cens d'Espanyols Residents Absents (CERA), la participació dels quals en les anteriors eleccions va ser d'un 10%. Aquesta poca participació és la que va utilitzar l'Advocacia de l'Estat per argumentar que no hi ha risc real d'afectació del resultat electoral, tenint en compte, a més, que no tots votarien a la mateixa circumscripció, ja que es reparteixen per províncies en funció de quin va ser el darrer lloc on van viure a Espanya els seus avantpassats. "Això és la gran tupinada?", es pregunta un coneixedor dels tràmits, que lamenta la politització d'aquest debat jurídic tan complex. Oficialment, el ministeri d'Exteriors defensa que el govern espanyol està complint amb la legalitat vigent, però també reconeix que l'aplicació de les mesures cautelars del Suprem és "molt complexa". També apunten que es produirà una paradoxa: que ciutadans que ja han pogut votar anteriorment a autonòmiques o generals del 2023, ara no ho podran fer el 29 de novembre. Les xifres D'acord amb les dades que va donar l'Advocacia General de l'Estat, fins a 570.063 persones han sol·licitat la nacionalitat a través de la llei de nets, és a dir, a través de la disposició addicional vuitena de la llei de memòria democràtica que atorga la nacionalitat a descendents d'exiliats. Del mig milió de persones que han sol·licitat la nacionalitat, hi ha 168.896 persones que s'han inscrit al Cens d'Espanyols Absents a l'Estranger (CERA). 163.020 persones fins a l'1 d'agost, que és quan es va tancar el cens del 29-N. D'acord amb la mateixa font, hi ha 96.895 sol·licituds pendents d'inscripció registral i 304.272 pendents de resoldre. Ara bé, no tots els consolats tenen el mateix volum de feina. De fet, l'Advocacia de l'Estat va utilitzar les següents dades per argumentar la "impossibilitat material" d'executar les revisions individualitzades dels expedients. Hi ha un total de 172 oficines consulars arreu del món, però només 16 aglutinen el 84,5% del total de les inscripcions realitzades per aquesta via. Els consolats amb més sol·licituds per obtenir la nacionalitat són bàsicament a l'Amèrica Llatina, on s’ha agreujat la situació de "col·lapse" estructural que des de l’Associació de Diplomàtics Espanyols porten temps ja denunciant. Cal tenir en compte que, arran de la batalla política que s’ha generat per la llei de nets, els consolats estan en el punt de mira i des de l’associació també denuncien amenaces i pressions. De fet, Manos Limpias ha denunciat a la Fiscalia cònsols de l’Argentina, Mèxic i Cuba per nacionalitzar sota la llei de nets. Fonts diplomàtiques remarquen que ells no poden actuar amb discrecionalitat i que han hagut d'aplicar allò que la normativa els indicava. El Suprem no qüestiona directament la llei de memòria democràtica ni la disposició que dona la nacionalitat a descendents d'exiliats, sinó la instrucció administrativa que la va desenvolupar. Aquesta directriu elaborada per la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública va ampliar de facto els supòsits pels quals es podia donar la nacionalitat. Què deia? Que es donaria la nacionalitat espanyola a les persones que havien sigut originàriament espanyols i també els nets d'aquells que haguessin hagut de marxar per raons polítiques. En aquest últim cas, es presumiria que va ser per motiu d'exili a tots aquells que van marxar entre el 1936 i el 1955. És a dir, que a la pràctica era suficient demostrar avantpassats a Espanya, desvinculant-ho de la persecució política. El Tribunal Suprem ho ha qüestionat i, per aquest motiu, almenys cautelarment fins que es pronunciï sobre el fons de l'assumpte, ha demanat diferenciar els nous espanyols que van acreditar ser descendents d'exiliats dels que no ho van acreditar. La situació estructural Cal tenir en compte que la nacionalització a través de la llei de memòria democràtica ha triplicat la feina als consolats. Aquesta tasca conjuntural per la llei de nets s'ha afegit a les funcions ja habituals que havien de desenvolupar les oficines consulars i que en els últims anys també ha crescut exponencialment: s'ha triplicat el nombre d'espanyols a l'estranger, d'un milió als anys 2000 fins a 3,2 milions en l'actualitat. Tot plegat, amb una estructura funcionarial mínima i treballadors contractats en el país d'origen, que moltes vegades encadenen contractes temporals.