Una botiga menys

Queden 10 setmanes per a Nadal i ja sé de qui ha escrit la seva carta als Reis Mags. Alguns esperen que Baltasar arribi el 29 de novembre amb els seus regals avançats, encara que uns altres si veuen al rei negre igual el manen de tornada, ja saben. Està la mar molt regirada. Mentrestant, a les botigues ja col·loquen la decoració nadalenca perquè la d'Halloween porta setmanes en promoció, esperant que el client piqui l'ham. Del massapà valencià a les carabasses perforades, els ossos de sant i els panellets: aquest país, deien, es creuava abans d'arbre en arbre, ara seria difícil fent tant la digestió. Està de moda menjar “coses guays”, “instagrameables”, exòtiques fins i tot, en realitat aquestes que ningú abans del teu entorn ha provat encara. L'altre dia vaig veure cues de xavals en una botiga del centre de València on venen pastissos de formatge a bon preu i en el meu barri, en canvi, van tancant carnisseries. La de carn de cavall de tota la vida va baixar la persiana fa temps i ara és una d'arranjaments i componiments, i l'altre dia vaig descobrir una altra, de camí al centre des de la meva casa, on han de #haver jubilat. No els imagino fent cua per a #emportar hamburgueses, i mira que aquelles que preparaven estaven bones. Als xavals, dic. A això li sumem que els mercats obren en horari de demà -majoritàriament, no em vagi a renyir Paco Alonso: el del Grau està obert a les tardes, per exemple-, per a gaudi del públic jubilat o del qual treballi solament a casa, i la resta, acabem morint en el súper. No, no vull jo queixar-me del comerciant, que sé que bastant fa #aixecar a les 5 per a recollir el gènere, però seria tan bonic triar pebrots i albergínies a la tarda i parlar amb la botiguera! Que t'atenguin, et comptin, et recomanin. Per a comprar cromos també trio el quiosc, i això que ahir vaig passar per una màquina d'autoservei, d'aquestes que Teika customiza divinament, i venia cartes de Pokémon com qui ofereix llaunes de Coca-Cola o Fanta. Panses la targeta, tries el número de col·lecció i aquí van els teus. L'expenedora està entre una bugaderia on tu mateix et rentes la roba sense tampoc parlar amb ningú i amb un bar on si, et serveixen el cinquè i els cacaus -que li han sobrat al del costat-, però et miren malament si t'allargues molt aquí asseguda. La xerrameca, aquesta que ens construeix i identifica, es queda en res. Comerços sense gent i cues on això de menys és el client. No ens rebel·lem davant les màquines d'autoservei perquè volem anar ràpid, sortir corrent i continuar gastant. Ja veuràs tu quin divertit quan la vida continuï pujant, les botigues de sempre tancant i ens omplin els carrers de franquícies sense identitat on saludar-nos sigui això de menys. Que sortiríem millors, van dir després de la pandèmia. Veurem si Baltasar pot pujar enguany a la carrossa per a repartir uns regals cada vegada més cars.