La pugna entre Netanyahu i l'excap del 'Shabak' revela claus del fracàs del 7-0: "La veritat sortirà en els tribunals"

Com a molt del que ocorre a Israel des del 7 d'octubre de 2023, la demanda per difamació de l'ex director del Servei General de Seguretat (Shabak), Ronen Bar, contra el primer ministre, Benjamí Netanyahu, gira entorn de la cadena de fallades estratègiques i tàctics que van permetre els atemptats de Hamas. De moment, l'encreuament d'acusacions i les revelacions sobre les alertes i responsabilitats entorn de l'atac no influeixen en els sondejos de cara a les eleccions del pròxim 27 d'octubre. "L'objecte d'aquesta demanda no és un intent del demandant d'eludir la seva responsabilitat per la part de culpa que correspon a Shabak en la fallada d'Intel·ligència, sinó una publicació manifestament difamatòria per part del demandat, que tracta d'atribuir al demandant la responsabilitat que li correspon a ell mateix", afirma el cap de Shabak entre 2021 i 2025 (quan va dimitir pel 7-0) en un document sense precedents fins i tot en la llarga història de les sensibles relacions entre governants i caps de seguretat a Israel. Davant les informacions sobre avisos rebuts al setembre del 2023 davant un possible atac de Hamas, Netanyahu va denunciar fa dues setmanes que es tracta de "una campanya infame i falsa destinada a atribuir totes les negligències i delictes de Ronen Bar al primer ministre". Li va tornar acusar d'inacció, de no evacuar el Festival Nova i de no despertar-li malgrat els senyals rebuts en la matinada prèvia a l'atac i al fet que "coneixia el perill veritable". També va al·legar que Bar va parlar nombroses vegades amb el cap de l'exèrcit durant aquesta nit. En realitat no van conversar. "He decidit no callar (...) Mancant una comissió de recerca estatal, la veritat sortirà a la llum en els tribunals", afirma Bar, malgrat que Netanyahu pot demanar immunitat com a diputat. La demanda de tres milions de shékels (una mica més de 862.000 euros) és en realitat l'acta d'acusació de Bar contra Netanyahu. L'extens document respon a les denúncies ("libelo de sang") i revela dates i detalls dels seus avisos sobre un possible atac exterior. El que fora cap del principal òrgan d'Intel·ligència pel que fa a aquest enclavament, al costat de l'exèrcit, acusa el premier d'haver promogut una política de "calma a qualsevol preu" davant la Franja de Gaza sota control de Hamas, la qual cosa va deteriorar la capacitat de dissuasió d'Israel, i d'ignorar el seu consell de colpejar a Hamas, incloent el seu líder, Yahia Sinwar.

"Aquesta publicació difamatòria forma part d'una sèrie sistemàtica de publicacions falses del demandat, en un intent de reescriure la realitat, #fer eco de teories conspirativas tan absurdes com greus", diu Bar, que afegeix sobre el seu excap: "Amb una mà, torpedina tot intent de crear una comissió estatal de recerca que porti a la revelació de la veritat mitjançant una indagació professional i objectiva; i, amb l'altra, publica de manera selectiva i enganyosa fragments de documents que obren en el seu poder i no són accessibles al públic, alhora que difama i llança acusacions infundades contra el demandant (i contra altres responsables de seguretat), que constitueixen una veritable incitació contra ells, en un intent de reescriure la història i #desentendre per complet de la seva responsabilitat pels fets del 7 d'octubre". "Bar, que busca pretextos per a justificar el seu gran fracàs, no va despertar a Netanyahu en la nit del 7-O malgrat tots els indicis rebuts", responen des del Govern. Assenyalen que setmanes abans de l'atac, en el qual van morir 1.200 persones i van ser segrestades 251, els organismes de seguretat van assegurar en el gabinet que Hamas estava "dissuadit" i que Sinwar apostava per acords similars al que permetia que 20.000 gazatíes treballessin Israel. Per a ells, prova que no hi havia un avís concret és que aquests organismes no estaven preparats. Els 20 avisos La llista de més de 20 avisos de Bar a Netanyahu (sense lloc i data del possible atac) comença una setmana després de la seva victòria en els últims comicis. El 7 de novembre de 2022, Bar li va dir que Sinwar coordinava des de Gaza atemptats terroristes a Cisjordània. Netanyahu no va reaccionar. El 8 de gener de 2023 va assenyalar en una reunió que Sinwar estava "interessat en una confrontació en múltiples fronts". "L'absència de resposta s'interpretaria com una concessió d'immunitat als qui dirigien el terrorisme i erosionaria greument la dissuasió israeliana", va considerar en llavors responsable del Shabak. El 13 de febrer del 2023 alerta en una carta a Netanyahu que els grups armats a la regió senten que estan davant la seva gran oportunitat a causa de la feblesa que detecten a Israel: "La fractura interna (entorn del polèmic pla de reforma judicial) i la inestabilitat en la sorra palestina poden acostar Israel a la tempesta perfecta". El 22 de març, Bar li comunica que les alertes d'atemptats terroristes s'han multiplicat per tres, confirmant que Hamas es va convertir ja al braç militar de l'Iran. Segons ell, Netanyahu estava centrat en saber la posició dels caps de seguretat en cas de crisi constitucional. Cal recordar el context en aquests mesos: massives protestes contra la iniciativa governamental per a afeblir l'estament judicial i la pèssima relació de Netanyahu amb els caps de l'exèrcit i Shabak als quals veia com a part de l'establishment.

Per aquest motiu considerava moltes de les alertes de Bar, el cap de l'exèrcit, Herzi Halevi i el ministre de Defensa, Yoav Gallant, com a intents de frenar la reforma judicial. Al maig, Bar va aconsellar un atac selectiu contra Hamas en advertir que Sinwar "travessa un procés messiànic". "La resposta de Netanyahu és el seu temor a l'equilibro entre atacs selectius a càrrec de plans dels enemics per a realitzar accions similars contra ell de manera personal", recorda. El 23 de juliol de 2023 i a través del telèfon vermell, Bar li va lliurar una "alerta estratègica de guerra", en la qual aclaria que no sabien "donar dia i hora". Va suggerir un atac preventiu. El 29 de setembre, Bar va demanar atacar als capitostos de Hamas. "La imposició de la calma dictada pel demandat i la reducció de la llibertat d'acció de les forces de seguretat en la Franja de Gaza van privar a aquestes forces del component central per a frustrar el terrorisme: l'atac", acusava. Segons la seva versió, la política de Netanyahu de calma, incloent l'ajuda econòmica de Qatar, va acabar permetent que Hamas s'enfortís fins a #convertir en un "exèrcit terrorista a la frontera d'Israel". "El demandat va assumir una aposta de seguretat molt arriscada: que, mancant una alerta d'Intel·ligència puntual que indiqués amb precisió i amb antelació el moment, el lloc i el mètode de l'atac, els ciutadans d'Israel quedarien exposats a un atac sorpresa", va assegurar. "Quantes persones hauríem pogut salvar..." En la seva primera reacció, Netanyahu va respondre al que s'ha dit per Bar que va comunicar les informacions d'Intel·ligència en les hores prèvies a l'atac a la secretària militar del primer ministre i que no tenia el número del mòbil de Netanyahu. "Tenies el número del telèfon vermell, podies cridar-me de manera immediata com fan tots els caps de seguretat... Quantes persones hauríem pogut salvar si només haguessis anomenat a temps". Bar replica que Netanyahu "va estar sumit en una letargia durant mesos" i no es va despertar "malgrat les sirenes d'alarma". Netanyahu afirma que les recents denúncies que inclouen també testimoniatges de diversos ex alts funcionaris com a Bar i el seu secretari militar Avi Gil són "part d'una campanya política" perquè perdi les eleccions.