No parlis de pensions

Una altra vegada el mateix error, perquè no és la primera vegada. El #PP fa anys que hauria de tenir apresa la màxima, o alguna de la seva gent: en eleccions no parlis de pensions. La història del partit hauria de bastar per a tenir-lo gravat en la memòria. Ja li va ocórrer al mateix Alberto Núñez Feijóo abans del 23-J, amb aquella entrevista amb Silvia Intxaurrondo en la qual va negar l'evidència: els governs populars havien congelat les pensions o les havien pujat per sota del #IPC, durant anys. Ho va pagar car el president del #PP. Com també es va pagar car l'error de permetre que Carlos Mazón pactés amb Vox abans d'hora, quan encara es comptaven els vots del 28-#M. Sorprèn que, en la precampanya del 29-N, el #PP torni a ensopegar amb la mateixa pedra, i colpejant més forta. Aquesta vegada, en boca d'Ester Muñoz: “El sistema col·lapsarà (…) va a petar”. I una altra vegada, deu milions de pensionistes mosqueados. Són votants, són el públic del #PP, i del #PSOE. Això que anomenen el marc discursiu estava relativament ben encarat per a Feijóo, probable pròxim president del Govern, segons diuen la majoria de les enquestes, amb el suport de la dreta extrema. Amb aquest horitzó, els experts recomanen no ficar la pota. No trepitjar tolls. No obrir debats que saps que no guanyaràs, mai. Millor passar de puntetes i esperar a les urnes, perquè el vent bufa a favor. Vox va obrir la caixa dels trons amb les declaracions de José María Figaredo, qui advocava per “privatitzar” les pensions. Santiago Abascal va sortir rabent a desmentir-ho i el jove diputat ha intentat aclarir-lo, sense èxit. Però va arribar la portaveu del #PP, que és partit de govern. I la va acabar embolicant en un podcast “on es parla amb més llibertat”, segons Muñoz, abans de #convocar eleccions. I va passar el que va passar. Feijóo va sortir també a ratificar el compromís del partit amb els pensionistes i a prometre pujades d'acord amb la inflació. El líder popular va atalaiar el perill, el greu perill, una vegada més. El focus d'una campanya pot canviar en qüestió d'hores. La viralidad accelera aquest desplaçament; i la IA s'encarrega d'inflamar les baixes passions i les majors preocupacions, que per a això està ben entrenada. L'estratègia dels partits hauria d'estar assajada, perquè és antiga, gairebé tant com l'art de la retòrica: cal engreixar els errors aliens i evitar els propis. Té sentit. És millor no provocar la mobilització de l'elector rival. Iván Redondo, un outsider i una veu aliena a l'optimisme demoscópico del #PP, porta dies avisant: l'esquerra té molt de votant “adormit” i molt desplaçat a la dreta que, segons com, podria tornar. Millor dormir la campanya, degueren pensar els estrategs de Feijóo. Però arriba la portaveu i, amb dues frases, mou el focus de la campanya on menys interessa. El manual del #PP hauria de tenir com a primera frase: “No mai parlis de pensions”.