Les xarxes socials danyen la democràcia?

En plena precampanya electoral, les xarxes socials tiren fum a Espanya amb missatges polítics. Però aquesta realitat no té necessàriament efectes positius. Un de cada dos espanyols (47%) pensa que aquestes plataformes perjudiquen la democràcia i un 80% sosté que internet i divideixen a la població en les seves opinions polítiques, segons revela una enquesta sobre xarxes socials i democràcia realitzada en 37 països pel think tank de Washington Pew Research Center. El sondeig, publicat aquest mes d'octubre, indica que la percepció que les xarxes socials són perjudicials per a la democràcia està molt generalitzada entre els països més rics, i ha augmentat de manera considerable des de 2022 i 2023 en la majoria de països en els quals es disposa de dades històriques. El treball de camp de l'estudi es va realitzar del 8 de febrer al 13 de maig d'enguany, amb 42.151 entrevistes en països dels cinc continents, entre ells Espanya i altres nou països europeus, com França, Alemanya, Regne Unit o Polònia. També als Estats Units, el Canadà, Austràlia, el Japó, l'Índia, el Brasil, Mèxic, l'Argentina, Israel, Turquia o Kenya, entre altres. En la major part dels països enquestats, la majoria opina que l'accés a internet i a les xarxes socials ha permès que la població estigui millor informada sobre l'actualitat. És una visió positiva. Els investigadors apunten que es deu també al fet que les plataformes en línia “brinden veu als ciutadans en un moment en què molts senten que no tenen veu”. Així ho pensa prop de la meitat —o més, en alguns països— dels enquestats, que creu que aquestes tecnologies han brindat a les persones la possibilitat de tenir una veu més rellevant en la política. No obstant això, en tots els països, i de manera aclaparadora en moltes de les nacions més riques, la població és conscient dels efectes perjudicials de les xarxes socials, assenyala l'estudi, ja que aquestes plataformes han facilitat la manipulació de les persones mitjançant informació falsa -així ho constata una mitjana del 79%- i han provocat una major divisió en les opinions polítiques de la població, com apunta una mitjana del 68% dels enquestats. I en una desena de països són encara més, vuit de cada deu, els que comparteixen la percepció que l'accés a internet i a les xarxes socials ha causat una major divisió en la població: a Alemanya i Països Baixos (82%), els Estats Units (81%), Espanya (80%), Regne Unit, Austràlia, Polònia i Hongria (79%), Tailàndia (78%) i el Canadà (77%). El poder adquisitiu condiciona els aspectes als quals es dóna major rellevància. Als països amb un menor producte interior brut (#PIB) per càpita, l'opinió sobre internet i les xarxes socials tendeix a ser menys negativa que als països més rics. En nacions africanes com Nigèria, Ghana, Kenya o Sud-àfrica i asiàtiques com l'Índia, Bangladesh, el Pakistan, Filipines o Tailàndia només una de cada quatre persones aproximadament percep un efecte negatiu sobre la democràcia.

En general, en tots els països enquestats d'Orient Mitjà, Àfrica i Amèrica Llatina, amb excepció de Xile, almenys la meitat dels enquestats assenyala que les xarxes socials han tingut un impacte positiu. I aquesta és la tendència també entre els països de la regió d'Àsia-Pacífic, excepte el 52% a Austràlia i el 43% al Japó i Indonèsia, que veuen un impacte negatiu. L'estudi fa també una comparativa sobre els resultats obtinguts en el present estudi sobre xarxes socials i democràcia i l'edició de 2022, per a constatar que el percentatge de persones que consideren que les xarxes socials són alguna cosa negatiu per a la democràcia ha augmentat en els últims anys. Excepte als Estats Units, on la xifra actual del 81% és similar a la que ja es va registrar en el 2022, un 79%. En països com Alemanya, el Japó, Hongria o Polònia aquesta percepció negativa ha pujat 20 punts; en Països Baixos han estat 16 punts i 12 punts a Espanya. L'enquesta també revela que les plataformes de xarxes socials utilitzades varien segons el país, però Facebook apareix com la més emprada de les cinc per les quals es va preguntar, seguida d'Instagram. Molts entrevistats, especialment els joves, també indiquen que usen TikTok i, en general, un menor nombre de persones empra X (abans Twitter) o Snapchat.