Rendes del 5% en oficines de la City

Londres lidera el selectiu grup de grans ciutats europees preferides per a invertir en el sector immobiliari, seguida per Madrid, París, Berlín i Amsterdam, segons l'informe de PwC sobre tendències del sector en 2026. Els enquestats valoren especialment la seva liquiditat, la transparència i la rapidesa per a ajustar valoracions. La majoria dels informes immobiliaris sobre Londres sol #centrar la City, que és el districte financer per excel·lència; Midtown, que inclou St. Pancras, Charing Cross, Victoria, Paddington i Euston; Southbank, amb Waterloo i London Bridge, i els Docklands o Canary Wharf. La rendibilitat varia segons les zones. La major demanda es troba en el centre i, especialment en els actius acabats de primera qualitat. Segons Savills, la rendibilitat en oficines se situa en el 5,25% en la City i en el 3,75% en St James’#s, Mayfair i el West End. Aquesta és la mitjana, però els contractes que se signen actualment busquen rendibilitats entorn del 6%. Els sectors que estan tirant més de la demanda són els tecnològics, impulsats per la IA (31%), les finances i les assegurances (20%) i els serveis professionals (12%). La futura oferta d'oficines es concentrarà en la City, amb el desenvolupament previst d'un milió de metres quadrats fins a 2040. En canvi, els retorns en actius comercials en el centre de la capital britànica, segons Savills, es mouen en uns nivells lleugerament més baixos: un 4% a Oxford Street, que és una de les artèries més conegudes per a anar de compres, el mateix retorn que en Regent Street, una de les vies més exclusives. Roba (35%), alimentació (26%) i salut i bellesa (16%) són els tres àmbits amb major demanda. L'interès comercial de la ciutat es continua sustentant en la seva capacitat per a atreure signatures internacionals, l'atractiu per a inversors estrangers i la falta d'oferta. Un inversor espanyol que decideixi apostar per la capital britànica ha de tenir en compte certs elements. Un és el tipus de contracte, en el qual l'inquilí abona la renda, però a més l'equivalent de l'IBI i les despeses de comunitat; l'assegurança el paga el propietari per a #garantir que s'han contractat les cobertures necessàries, però el repercuteix a l'inquilí, segons Miguel Janín, director de London Properties Partners. Una diferència important es troba en el final de contracte, amb les dilapidations o costos en els quals incorre l'inquilí que no deixa l'actiu en igual o millor condició que com el va rebre. Les rendes van associades a la inflació, però la revisió se sol aplicar cada cinc anys, amb percentatges màxims i mínims. La durada dels contractes sol oscil·lar entre entre deu i quinze anys en restauració i comerç, període que és d'obligat compliment. Mentre que en oficines solen ser d'uns cinc anys.

Hi ha dos models: el tradicional, en el qual l'inquilí es gestiona el lloguer, i el flex, en el qual es busca pagar en un sol rebut tots els serveis i que al propietari li permet cobrar entre un 5% i un 10% més enfront de l'altre model.