"Qui voldria la guerra a casa? Ells la volen!"

Du casa seva a la foto del WhatsApp. La casa, o la infància. I és que hi té una selfie on es veu, de fons, el lloc on va créixer, un suburbi de Denver, a Colorado. Avui viu a 15 hores en cotxe d’aquella fotografia, a Chicago, on fa classe d’història a la Universitat Northwestern i on s’ha consolidat com una de les grans expertes en el moviment white power [poder blanc]. El seu llibre Traed la guerra a casa (Capitán Swing) estava en fase de correcció quan una concentració de supremacistes blancs va provocar greus incidents a Charlottesville, Virgínia. Aquelles consignes racistes han tornat a ocupar el centre polític i el llibre és un bon exemple per entendre qui són aquests grups i com esperen modelar els Estats Units. Dius que el white power té els seus orígens al Vietnam. Per què? Perquè es va generar una gran història cultural de com els soldats van ser traïts pel govern. Podríem discutir molt sobre els arguments que van fer servir, però el que és important és que no cal que el que diguessin fos cert, sinó que els va permetre desplegar la narrativa de com la gent blanca havia d’unir-se contra el govern i atraure així gent cap al seu moviment. La clau, per tant, és el ressentiment? I també la gran quantitat d'oportunitats paramilitars que hi havia. És a dir: entrenament, armes de guerra… fins i tot portaven uniformes d'estil vietnamita mentre duien a terme les seves accions. Parla’ns de Lewis Beam. Va ser soldat al Vietnam, i ja estava implicat en el supremacisme blanc abans d’anar-hi, però sembla que la guerra va ser una experiència molt traumàtica. I al tornar es va unir al Ku Klux Klan, es va implicar en l'assetjament de refugiats vietnamites a Texas i va acabar convertint-se en una mena de líder del moviment. Però és important per a la història perquè va ser l'autor d'un assaig titulat Resistència sense líder que explica una manera d’operar que ha tingut un gran impacte en el moviment del poder blanc. Què vol dir? És el que ara anomenaríem terrorisme d'estil cel·lular. La idea era que els activistes treballessin per objectius comuns però sense comunicació directa, perquè així evitaven problemes si els investigadors decidien infiltrar-se al moviment. Penso en el tiroteig contra llatins a El Paso, o contra afroamericans en un supermercat a Buffalo… O a la sinagoga Tree of Life, de Pittsburgh. Els perpetren persones que tenen els mateixos manifestos, escriuen les mateixes coses a les seves armes, comparteixen informació sobre la selecció d'objectius. Però els expliquem com esdeveniments aïllats, quan en realitat és un moviment social coordinat. I això ha limitat la nostra resposta social, perquè no semblava que n’hi hagués tants ni que tinguessin coordinació entre ells. Dius que l’atemptat d’Oklahoma –el més greu als EUA fins a l’11 de setembre del 2001– es va explicar com l’obra d’un llop solitari, i no era així. Crec que el més important d'entendre és que el llop solitari és una estratègia deliberada que aquest moviment es va inventar per passar desapercebut, i quan fem servir el terme llop solitari, o no connectem aquests actes de violència, els estem ajudant a aconseguir el que volien fer. Però parles de Ku Klux Klan, de neonazis, de milicians, de manifestants radicals contra els impostos… Què tenen tots en comú? És un moviment divers en tots els sentits, excepte en la raça. I els uneix la sensació d’emergència. Han construït una mena d'història apocalíptica. Consideren que la raça blanca està sent atacada i amenaçada d'extinció. Es pot veure avui com parlen dels immigrants, com si estiguessin arrasant la raça blanca i destruint el país. Molts d'ells creuen que si no netegen el món de gent no blanca, Crist no podrà tornar en la fi apocalíptica dels dies. Així que és una batalla ideològica, però per a molts també teològica. Però per què voldria algú la guerra a casa? Hi ha dues coses importants. Una, els homes que van lluitar al Vietnam i els que adopten la seva història troben injust que ells hagin experimentat aquesta traïció de l'estat i la gent de casa no. Es tracta d'igualar la traïció de l'estat. I dos, busquen una guerra racial per provocar el col·lapse de la societat nord-americana i després crear una nació totalment blanca. Això prové d'un llibre anomenat The Turner Diaries. Demano, sisplau, que no el compreu, perquè els diners van a parar a aquests grups. No el comprarem, però explica’ns què diu. És una novel·la apocalíptica que imagina com un grup escindit pot fer caure el superestat que és els Estats Units: exposen una mena de terrorisme de cèl·lules per aconseguir-ho. És interessant com imaginen el món una vegada ho han aconseguit. Després d’un genocidi a tot el planeta, han creat un refugi per a la raça blanca. Qui voldria la guerra a casa? Doncs ells la volen. A l’atemptat d’Oklahoma City van acceptar la mort de 19 nens blancs en una escola bressol com a dany col·lateral. Perquè entenen que estem en un estat d’emergència i l’apocalipsi racial és immediat. Però per què l’amenaça és el migrant, que sovint és més pobre i desfavorit? Crec que ajuda a estudiar com han construït i estès la idea de la gran substitució, el risc de ser superats demogràficament, no com un canvi abstracte sinó com un canvi criminal emergent. I això estén la idea que la cultura existent no pot aguantar si hi entren totes aquestes persones noves. I crec que molta gent comparteix aquestes preocupacions d'una manera molt menys… ...sense ser obertament racista? Exactament. Què passa amb una democràcia si s'hi afegeix una gran població de persones que no comparteixen aquests valors? Són preguntes reals i lícites. Però aquesta ideologia agafa aquestes preguntes, les impregna d'un diàleg d'emergència de nivell apocalíptic i, després, dona armes a la gent per crear un canvi radical. I crec que un cop la gent hi entra, és molt difícil que en surti. En els anys post-Vietnam anaven contra el govern… I ara? Es van tornar violents als anys vuitanta perquè creien que el govern mai no podria donar-los el que volien i la porta de la política convencional estava tancada. Això ja no és cert. Hi ha activistes del poder blanc que són elegits com a càrrecs públics. I tenim una administració que no vol investigar aquest poder, de manera que no sabem què està passant. Per exemple: no disposem de llistes públiques dels membres a qui s'encarrega l'aplicació de la llei per als arrestos de l'ICE als Estats Units. Però és gairebé segur que ara molts activistes del poder blanc reben diners per exercir una violència que abans feien de franc. No cal anar a la clandestinitat a fer una revolució si la pots fer a la llum pública com a part d'un moviment polític. Quina relació té aquest moviment amb Donald Trump? Com a mínim està donant la benvinguda a aquests actors a la seva coalició política. El que hem vist, pel que fa a l'aplicació de la llei d'immigració, ha seguit exactament el manual del moviment del poder blanc. Ha donat suport al moviment del poder blanc. Ha elevat els seus activistes. Ha permès que les polítiques del poder blanc existissin. Per què vas decidir-te a escriure aquest llibre? Ningú havia relacionat aquests grups en una sola història. Quan vaig descobrir que era un moviment social i que estaven tan profundament interconnectats, em va semblar important documentar-ho perquè entenguéssim que hi havia una amenaça contínua. I ha adquirit forma després que es publiqués el llibre. Avui és un moviment que està modelant la nostra vida política.