Xoc pel pressupost de la UE

El Consell Europeu que se celebra a Brussel·les ve emmarcat en un clar clima preelectoral que recorre el continent i que pot marcar l'esdevenir de la Unió Europea. Des de les eleccions del 29-N a Espanya fins a les presidencials franceses en la pròxima primavera, Europa afronta una sèrie de cites amb les urnes amb l'extrema dreta a l'alça i que decidiran el nostre futur. En aquest context, els vint-i-set caps d'Estat i de Govern han començat a abordar l'espinós tema de l'aprovació del pressupost comunitari, el marc financer pluriennal que fixa els sostres de despesa de la UE per als pròxims set anys (període 2028-2034). Les posicions estan encara molt enfrontades. La Comissió Europea va proposar al juny gairebé dos bilions d'euros per a aquest septenni, la partida més elevada de la història de la UE. Irlanda, país que exerceix la presidència de torn, va retallar un 8% el seu abast global. Això no satisfà ni als països anomenats frugals, tradicionalment partidaris de pressupostos reduïts (Alemanya, Països Baixos, Àustria i els nòrdics), que demanen més retallades, ni als partidaris de major cohesió (Espanya i Itàlia, més els països del sud i l'est). Alemanya lidera el grup de contribuents nets que s'oposen al nou pressupost. Els països frugals demanen més dels 140.000 milions de retallada que, com dèiem, ha proposat Irlanda i que la prioritat siguin la competitivitat i la defensa, i no les polítiques socials. Els 17 estats anomenats Amics de la Cohesió, entre ells Espanya, rebutgen totalment la destralada i reclamen que es mantingui el pes de les partides tradicionals d'Agricultura i Cohesió. Ahir van publicar un document tancant files per un pressupost “ambiciós, just i equilibrat”. En paraules del president Sánchez, “la proposta és clarament insuficient i no és assumible ni acceptable pel Govern d'Espanya”. La posició d'Espanya és coherent perquè un major finançament en competitivitat i defensa no pot anar en detriment de partides que són clau per al nostre país, com les destinades a la PAC o a la cohesió social. Advocar per uns comptes europeus més ambiciosos és important per a poder finançar inversions estratègiques, com s'ha fet aquests anys aprofitant els fons Next Generation. Els pressupostos han de #aprovar per unanimitat, la qual cosa converteix aquest debat en un complex joc d'equilibris diplomàtics, en el qual és impossible acontentar a tots. El president del Consell, António Costa, vol tenir un principi d'acord abans de cap d'any, la qual cosa s'antulla, en aquests moments, pràcticament impossible i tot indica que s'aprovaran en el 2027. El cim també va abordar com millorar la competitivitat europea davant l'encariment de l'energia per la guerra a l'Iran. Els líders van agrair les mesures que prepara la Comissió Europea per a contrarestar la pujada, però li van reclamar altres urgents a curt termini i van obrir el debat sobre el mercat elèctric.

Igualment van debatre els desequilibris comercials amb la Xina després de l'acord de la setmana passada amb Pequín que reduirà els aranzels que aplica a l'oli d'oliva, calçat, peces de cotxes i gelats procedents de la UE, i que retallarà a 350.000 unitats les exportacions de vehicles híbrids i híbrids endollables. Espanya, a l'espera de conèixer els detalls de l'acord, fa una valoració general positiva i és partidària de mantenir el diàleg. Avui, en la segona sessió del cim, el president Sánchez haurà d'afrontar un previsible xoc amb Giorgia Meloni i altres líders poc inclinats a acceptar immigrants. Davant aquesta tessitura, ha arribat a Brussel·les carregat de dades per a explicar la seva política migratòria enfront dels possibles atacs de la premier italiana o la primera ministra danesa. Sánchez exposarà que les vies migratòries cap a Espanya han caigut un 46% i que Ceuta representa només el 0,7% del total. Espanya busca especialment que les conclusions finals d'aquest cim explicitin la dimensió europea de les fronteres terrestres de Ceuta i Melilla. I tot indica que així serà perquè Pedro Sánchez ja es va felicitar ahir que els líders de la UE reconeguin en l'esborrany del text la “singularitat” de les ciutats autònomes, les qualifiquin com “dues ciutats que representen la frontera terrestre, no sols d'Espanya, sinó d'Europa en el continent africà”, i expressin la solidaritat i suport europeus a Espanya després de la crisi a la ciutat autònoma. Els Vint-i-set tindran també una sessió de treball amb el president Zelenski. El suport europeu a Ucraïna es dóna per descomptat, buscant, després d'haver donat llum verda al major paquet de sancions aprovat fins avui contra Rússia, blindar el seu suport a Kyiv per a esmorteir el canvi de postura de Trump.