Andorra posa en marxa un observatori de salut mental per orientar polítiques públiques amb dades robustes i fiables
El Ministeri de Salut ha presentat aquest dimarts l’ Observatori andorrà de salut mental, drogodependències i altres addiccions , una nova eina que permetrà centralitzar les dades relacionades amb aquestes problemàtiques i facilitar la planificació de les polítiques públiques . La iniciativa, desenvolupada amb la col·laboració d’Andorra Recerca i Innovació (AR+I), s’ha donat a conèixer durant la sisena Taula Nacional de Salut Mental i Addiccions (TNSMiA), celebrada a la Massana. Segons ha explicat la titular de la cartera, Helena Mas, l’objectiu és disposar d’informació homogènia, «robusta, fiable» i comparable amb els estàndards internacionals per identificar les necessitats de la població i ajustar-hi els recursos . «Això ens permet poder dissenyar polítiques molt més afinades, molt més concretes, d’acord amb la realitat del nostre país», ha remarcat.
L’Observatori agrupa indicadors de quatre grans àmbits: el consum de substàncies i medicaments; les addiccions vinculades a les pantalles, les xarxes socials i el joc; l’atenció sanitària i els recursos assistencials, i l’impacte social, educatiu i familiar . A més, incorpora informació procedent de l’Enquesta Nacional de Salut, del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS), de la CASS i de diferents departaments del Govern. Tanmateix, Mas ha advertit que es tracta d’ una eina que s’anirà ampliant progressivament i que només publicarà indicadors que compleixin els criteris de qualitat establerts. «Mentre no tinguem aquestes dades molt exhaustives i molt fiables, no les publicarem a l’Observatori», ha assegurat.
Entre les primeres dades incorporades destaca l’ increment de l’activitat assistencial en salut mental . Així, durant el 2025, el servei especialitzat del SAAS va atendre 4.973 persones, un 35% més que les 3.676 registrades el 2022 . Del total de pacients de l’any passat, 1.208 eren menors d’edat i 3.765, adults. A més, la Unitat de Conductes Addictives (UCA) va arribar als 886 usuaris, el màxim històric, davant dels 710 de tres anys abans . Pel que fa als motius d’atenció, l’alcohol continua ocupant el primer lloc, amb 397 demandes de tractament, seguit de les problemàtiques de salut mental associades al consum de substàncies, amb 170. També es van registrar 126 demandes relacionades amb el cànnabis i 81 amb la cocaïna.
Precisament, l’evolució d’aquestes darreres conductes és un dels exemples que la mandatària ha utilitzat per defensar la utilitat de la nova plataforma. Tot i que les 23 demandes per addiccions comportamentals representen una part reduïda de l’activitat de l’UCA , la ministra ha advertit que la xifra ha crescut respecte dels aproximadament cinc o sis casos registrats el 2022 . Així mateix, les dades de consum permeten identificar canvis en els hàbits de la població. En aquesta línia, el tabaquisme ha passat d’afectar prop del 52% de la població fa 35 anys al 30% el 2024, mentre que el 18,2% dels joves presenta un consum d’alcohol de màxim risc .
