I de sobte Endrick: de parlar amb Déu a revolucionar el partit a Roma

Entre els molts debats que la tèbia arrencada del Reial Madrid de José Mourinho ha generat, eclipsat pel nivell d'implicació de Kylian Mbappé, la transmutació de Vinicius en un jugador del munt o l'absència en els onces del lusità d'un ... armador de joc, també té el seu lloc el paper de Endrick Felipe Moreira de Sousa . En un escenari amb un trident atacant molt difícil de desbancar i davant l'interès de diversos equips importants del continent el brasiler va poder sortir a l'estiu a la recerca d'un rol protagonista, però el club va frenar en sec aquesta opció. Atenent el seu bon rendiment durant la cessió a Lió, el nou tècnic no volia perdre'l com a recurs. Una decisió que l'afició va interpretar com a part del pla del portuguès de potenciar la meritocràcia i estrènyer als titulars. No obstant això, dos mesos després aquest pla, almenys referent al davanter de Taguatinga, no tenia res a veure amb la realitat de l'equip blanc. Així, abans del partit enfront de la Roma en la segona data de Champions , el brasiler acumulava únicament quatre minuts sobre la gespa . Els que va jugar en l'ajustada victòria de lliga de la sisena jornada sobre l'Elx en el Martínez Valero (2-3). Fins a la cita europea de l'estadi Olímpic 'Mou' havia tingut molta cura de respectar les jerarquies del vestuari. Però el parcial de 3-1 davant els de Gasperini i un groller error de Vinicius van provocar una reacció del tècnic portuguès, que va mirar a la banqueta per a, a més de cridar a un Cremi Güler que s'ha demostrat imprescindible, reclamar a Endrick.Aquesta petita revolució va ser l'inici d'un canvi en el partit que després apuntalaria l'entrenador lusità amb les entrades de Bernardo Silva i Carlos Espí. Amb el turc en el centre del camp el Madrid va guanyar en possessió i comandament, i amb el brasiler en l'extrem dret va multiplicar la seva capacitat d'amenaça . Perquè Endrick és jove i als seus 20 anys encara li falten moltes coses que polir, però el que no se li pot negar són les ganes amb les quals salta a la gespa cada vegada que té l'oportunitat , la seva confiança per a encarar sense descans als seus rivals i el seu olfacte golejador. I davant la Roma no va ser diferent. L'internacional brasiler no sols va desbordar pel costat esquerre dels romans, guanyant la línia de fons diverses vegades, sinó que va ser fonamental en els gols que van consolidar la remuntada. En el 2-3 seu va ser el cop de cap que el porter romà no va poder atrapar i que el seu rebutgi va aprofitar Espí per a allotjar la pilota en la porteria. I només dos minuts després ell mateix, malgrat el seu escassos 172 centímetres d'altura, es va evadir de les torres defensives romanes per a picar amb la testa el 3-3, molt lluny de l'abast dels guants de Gollini. Una incontestable reacció de les merenges que va culminar en l'allargui Rüdiger amb el punt de la victòria de nou a la sortida d'un córner.