Europa ha donat llum verda a la pastilla diària que gairebé duplica la supervivència del càncer de pàncrees metastásico

En 1982, un bioquímic espanyol de 33 anys va publicar en Nature alguna cosa que de simple, semblava impossible: bastava canviar una sola lletra del gen H-RAS per a empènyer a la cel·lular a #dividir sense fre.

El bioquímic es deia Mariano Barbacid i la família RAS es va convertir en la gran obsessió de l'oncologia mundial. També ha estat la nostra gran frustració: havíem trobat l'interruptor, ningú aconseguia apagar-lo.

Fins ara. Aquest dijous, el comitè de medicaments humans de l'Agència Europea del Medicament va recomanar autoritzar el primer fàrmac que bloqueja RAS de forma àmplia. Es diu Rasonque (daraxonrasib) i està dissenyat per a combatre al càncer de pàncrees metastásico.

No és una cura. És cert. Però parlem del major avanç en aquesta mena de tumor en dècades. No és poc.

Què ha aprovat exactament Europa? Encara res, si som precisos. L'opinió del comitè és el pas previ perquè la Comissió Europea prengui una decisió sobre l'aprovació (o no) del medicament. De mitjana, el procés d'aprovació d'un medicament pot trigar més d'un any. Aquesta ha durat menys de 150 dies gràcies a una revisió per fases (Europa sap que aquí hi ha una cosa grossa) i Brussel·les ja ha dit que accelerarà la seva decisió.

Als EUA, la FDA va donar el OK el 26 d'agost .

Una cosa grossa? Exactament de què estem parlant? Com deia abans, les proteïnes RAS vénen a funcionar com a interruptors del creixement cel·lular. En el fons, el mecanisme és molt senzill: s'encenen o s'apaguen depenent de quina partícula tenen "enganxada".

El que ocorre amb les mutacions del càncer és que deixen aquest interruptor embussat en la posició de l'encesa. Això, de fet, ocorre en el 90% dels tumors de càncer de pàncrees .

El problema és que RAS és una proteïna 'llisa', sense buits on encaixar un fàrmac i això ha desbaratat tots els nostres intents de "apagar-les". Bé, totes no: en 2021, el sotorasib aconseguia apagar-la en una variant molt concreta i minoritària (la G12C). És a dir, parlem de 40 anys del que només podem dir un fracàs.

I llavors? El nou medicament, el Daraxonrasib, usa un altre enfocament: en lloc de #enganxar directament a RAS s'enganxa a ciclofilina A i el complex resultant tapa la zona per la qual RAS envia les ordres de créixer. Com no tenim les clau per a tancar la porta, plantem un camió davant per a bloquejar-la.

Funciona? Sí, sí que funciona. Segons les primeres anàlisis, la mitjana de supervivència va ser de 13,2 mesos enfront de 6,7 amb quimioteràpia estàndard . En un tumor en el qual la segona línia portava dècades bloquejada en sis o set mesos, és un gran salt. Però ni és innocu, ni és una cura. I és important tenir-ho clar.

Els efectes secundaris suposen una millora enfront dels de la quimio normal i gairebé ningú va haver de deixar-ho sense toxicitat. Ho detallis encara es discuteixen, però la veritat és que ningú discuteix la seva efectivitat.

No obstant això, el problema és clar: els tumors acaben après com burlar el camió. Guanyem mesos, però encara no guanyem la batalla.

És una excel·lent notícia... EOM i REDECAN estimen que enguany es diagnosticaran 10.405 casos de càncer de pàncrees a Espanya, i en 2024 va ser ja la tercera causa de mort per càncer, amb 8.392 defuncions. Un avanç en aquest sentit és bona notícia per a ells i bona notícia per a la recerca internacional.

...però encara queda molt per fer. Autoritzar no és finançar. Després del més que probable "sí" de la Comissió, la companyia ha de negociar país per país. A Espanya, ho farà davant la Comissió Interministerial de Preus del Ministeri de Sanitat i amb l'avançament electoral ningú sap què passarà.

Esperem que el seny i la humanitat imperi i tot avanç ràpidament.

Imatge | Olga Kononenko

En Xataka | Els experts coincideixen sobre el sol i el pèl: "És una de les zones més exposades i una de les més oblidades"

- La notícia Europa ha donat llum verda a la pastilla diària que gairebé duplica la supervivència del càncer de pàncrees metastásico va ser publicada originalment en Xataka per Javier Jiménez .