La confessió més personal de Feliciano López en plena batalla judicial amb Alba Carrillo: «Què passaria amb la meva família si a mi em passa alguna cosa?»

Feliciano López ha parlat d'un dels seus temors més íntims en 'La taula', el programa d'Antena 3 presentat per Cristina Pardo. «Tinc molta por a la mort, però molt», va confessar el extenista durant una conversa sobre l'èxit i el fracàs. El seu ... preocupació, va explicar, no es limita a la seva pròpia vida: «Què passaria amb la meva família si a mi em passa alguna cosa?».El director del Mútua Madrid Open va contar que aquest pensament li acompanya fins i tot en situacions quotidianes. Quan viatja amb cotxe amb la seva dona, Sandra Gago, i els seus fills, Darío i Marco, condueix «més lent» per si de cas. També va reconèixer que se sent afortunat per la vida que té: «Jo he tingut molta sort en la vida, moltíssima. No he tingut cap problema de salut i la meva família tampoc».La confessió es produeix mentre el extenista està en el focus per la demanda que ha presentat contra Alba Carrillo per una presumpta vulneració del seu dret a l'honor i a la intimitat. López no va abordar el litigi en el programa, però sí que va deixar diverses reflexions personals sobre la família, la carrera esportiva i la manera en què ha après a conviure amb la derrota.La por de perdre el que més quiereEn l'entrevista d'Antena 3, López va vincular el seu temor a la mort amb la importància que concedeix al seu entorn familiar. En parlar dels seus fills, va reconèixer que la seva manera de veure algunes coses ha canviat amb el temps. «Ara que tinc fills no vull que pensin així», va dir en recordar la distància que va mantenir amb els seus pares quan, amb 13 anys, va marxar a Barcelona per a #formar com a tennista.Aquell trasllat el va obligar a #fer independent sent encara un nen. Vivia en una residència amb esportistes d'altres disciplines i estava centrat en aconseguir el seu somni, però amb els anys ha revisat l'efecte que va tenir en la seva relació amb els seus pares. «Potser he estat una mica enlairat dels meus pares», va admetre en La taula. Va recordar que la seva mare li cridava per a recordar-li: «recorda't que tens una família aquí a Madrid».El extenista també va assenyalar als seus pares com les persones que més han influït en ell. Del seu pare va aprendre la passió per l'esport i els primers passos amb la raqueta. De la seva mare, infermera ja retirada, conserva una lliçó que el va ajudar a relativitzar els resultats: «hi ha coses molt pitjors en la vida que perdre un partit de tennis».Vuit raquetes trencades en WimbledonLa derrota, precisament, va ser una experiència habitual per a López des dels seus primers anys en el circuit. «Jo, com vinc d'un esport en el qual només guanya un una vegada a la setmana, des de chiquitito estava molt acostumat a perdre i a entendre que perdre era part del procés, que era el normal. Això em va ajudar molt en la vida», va explicar en el programa d'Antena 3.Aquesta capacitat per a assumir els mals resultats no va evitar que la pressió li superés a vegades. El extenista va reconèixer que ha «perdut moltes vegades el cap» durant la seva carrera, marcada per l'exigència de competir en solitari.