Biedma i els jutges presumptament progressistes

El bloc presumptament progressista del Consell General del Poder Judicial s'ha negat a recolzar una declaració institucional de suport a la jutge Biedma, amenaçada, seguida i assetjada pels qui pretenien acoquinar-la –les tristament famoses 'clavegueres' del #PSOE – per a entorpir les seves recerques contra el germà de Pedro Sánchez, finalment condemnat per la Justícia. El text expressava la seva proximitat, respecte i solidaritat amb la instructora, a qui el Ministeri de l'Interior va haver d'assignar escorta per a protegir la seva seguretat.El gest revela fins a on arriba l'alineament partidista d'alguns dels vocals del #CGPJ i obliga a #preguntar si són capaços de deixar al marge les seves afinitats polítiques davant decisions tan elementals com aquesta. Tots, inclosos els membres de l'òrgan de govern dels jutges, tenen una ideologia, però aquesta no pot franquejar els límits més obvis del sectarisme que enverina el sistema. Costa entendre la incapacitat per a emparar a una magistrada amenaçada en l'exercici més bàsic de les seves funcions. Ara més que mai ressona també el silenci de les associacions progressistes de la judicatura que no han trobat, pel que sembla, motius suficients per a sortir en defensa d'una compañera.si els jutges no s'ocupen de protegir la seva independència, ningú ho farà per ells en un sistema que presenta aquesta esquerda, reflex de la politització, que arriba fins a la volta del poder judicial. No es tracta de tancar files davant qualsevol actuació judicial, sinó de defensar a qui sofreix intimidacions per complir amb el seu deure. La negativa a fer-ho desacredita al mateix #CGPJ i alimenta els dubtes sobre la seva independència. No estem parlant de política, sinó de garanties elementals de l'Estat de dret. Els companys de la jutge poden i han de valorar sense biaixos la gravetat dels fets i comprendre que cap discrepància sobre les seves recerques –que van portar a una condemna– justifica deixar-la desprotegida. Si han rebutjat recolzar-la, la conclusió resulta inquietant: quan una magistrada investiga a l'entorn dels qui ells avalen, la seva seguretat sembla importar menys que els interessos dels seus afins. Cal recordar que el Ministeri de l'Interior va haver de protegir amb escorta a la instructora, sotmesa a amenaces i maniobres dirigides a perjudicar-la a ella i a la seva família. Unes intimidacions d'aquesta naturalesa haurien de suscitar una condemna inequívoca de tota la judicatura. En cas contrari, serà legítim #preguntar si alguns magistrats actuen com a representants d'una sensibilitat política abans que com a defensors de la independència judicial.la història recent d'Espanya demostra on condueix la intimidació dels qui administren justícia. Per això resulta incomprensible que, davant un episodi tan greu, alguns prefereixin protegir en poder abans que a qui l'investiga. La independència judicial no pot dependre de qui sigui l'investigat ni de les simpaties dels qui han de defensar-la.