"Aviat algú denunciarà una festa major i la prohibiran"
El cap cot i cobert per un barret i les mans sobre les cordes de la campana. Francesc Llop veu en el gest de la seva foto de perfil el seu ofici: quan la resta de mortals sentim un so, alcem el cap; un campaner, en canvi, l’abaixa. El so pot anunciar una campana que passa. L’antropòleg i gestor de la web campaners.com explica també el perquè del seu barret: ja se sap que els coloms tenen un gust adquirit pels campanars. De què serveix un campaner? Les campanes, com tot el patrimoni, són inútils, en el sentit que no generen diners. Però l'esforç de tocar-les millora la vida de les persones. Els campaners construïm les emocions de la comunitat. Com? El campaner reforça el que està passant. A la catedral de València fem exactament el mateix toc per a la festa de la Mare de Déu que per al soterrar. Però com que el context canvia, l'emoció també. El dia del soterrar, quan sona la Maria, que és la campana grossa, la gent diu: "Quina tristor". El dia de la festa, en canvi, diu: "Quina alegria". Abans, les campanes marcaven el ritme de la ciutat. I tenien noms que ho explicaven tot. La Despertada tocava al matí. La Peixatera, els dies que no es podia menjar carn. I quan es feia fosc tocaven el tancament de les muralles. Nosaltres el continuem tocant cada nit. Per què vull sentir les hores si puc saber que són les 18.06? Perquè fa segles que el so forma part de la ciutat. Quan sents el Micalet, que és la nostra campana de les hores, estàs escoltant la mateixa música que el 1540. Com podem parar això? Hi ha veïns que es queixen del soroll. Una campana no fa soroll. Els antropòlegs fa molt que expliquem que el soroll sempre és el que fan els altres. Hi ha casos puntuals de gent amb insomni o amb alguna malaltia, esclar. Però normalment, a qui li molesta la campana de nit és a algú que acaba d’arribar. El Micalet toca des del segle XV. Si et molesta, potser no t’hauries d’haver comprat la casa sota el campanar. No sé si tots els jutges hi estarien d’acord. Aviat algú denunciarà una festa major i la prohibiran. A València ens hem protegit: el toc manual de la catedral és Bé d'Interès Cultural Immaterial, i això ens permet tocar a qualsevol hora. Cada vegada que toquem, construïm el més efímer dels monuments, un monument de so. Per què no fan tocs de festa cada dia? Un campaner nostre que ja ens ha deixat deia que el silenci també forma part del toc. I de la festa. Si cada dia és festa, no hi ha festa. En alguns pobles, els dies de festa no donaven corda als rellotges del campanar: deien que aquells dies el temps no corria. Canviar les festes tradicionals… Si fas les coses com sempre, ets un avorrit; si les canvies, et carregues la tradició. Tothom diu “tota la vida s'ha fet així”, però “tota la vida” sovint són tres anys. Un campaner de la Giralda em deia: “Un error repetit tres anys és tradició”. Quan arriba a les campanes? Als disset anys. Mon pare era un erudit local, d'aquells que et poden discutir tota la vida si es diu salgantana o sargantana.
