Valors del periodisme que han saltat per l'aire

“ Cal diferenciar amb claredat quan és opinió i informació ”. O això ens deien en les facultats de periodisme. Ara, en canvi, per les redaccions corre la idea que perquè et vegin cal impregnar de posicionament a les notícies. Així han anat desapareixent els límits estètics que garbellaven què és opinió i què és informació.

El consum de les xarxes socials ha propiciat que vulguem assistir a la vida des d'un biaix de confirmació constant . És més còmode que ens donin la raó al fet que ens desafiïn el raciocini. Fugim de la complexa realitat perquè, a vegades, porta la contrària als nostres anhels. O als nostres prejudicis. Així comencem a confondre periodistes per defensors de la nostra trinxera. Fins i tot per agitadors de la nostra militància. Els triem només perquè escalfen la irritació que portem dins. Tant que ja no celebrem el rigor de l'entrevistador, que fins ens decep si entrevista al qual considerem contrari. Tret que qüestioni les seves respostes amb violència verbal. Llavors, celebrem les preguntes perquè, en realitat, són dards.

Però el bon entrevistador cal per gairebé invisible. Les seves preguntes deixen nu a l'entrevistat sense necessitat de postil·lar res. Les contestacions i l'expressivitat corporal ho retraten. El problema sorgeix quan els propis interrogats intueixen per endavant el to del periodista per la seva arrabassada posició pública. És fàcil pronosticar per on tirarà el seu qüestionari.