El Suprem demana al TSJCV l'acte sobre Mazón per a decidir si li investiga per fals testimoniatge

La Sala Segona del Tribunal Suprem ha demanat al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana l'acte del 16 de març d'enguany en el qual va rebutjar la competència per a investigar al 'expresident' de la Generalitat Carlos Mazón per la seva gestió de la dana del 29 d'octubre de 2024 per a decidir si li investiga per fals testimoniatge. Així es desprèn de la resolució en la qual l'Alt Tribunal accedeix a la petició de Fiscalia de recaptar aquest acte en el context de la querella interposada pel #PSPV-#PSOE contra Carlos Mazón per fals testimoniatge en el Congrés. Una vegada que el #TS rebi l'acte, la Fiscalia haurà de presentar el seu informe sobre competència i contingut --és a dir, si veu o no indicis per a admetre a tràmit la querella-- i, posteriorment, la Sala dictarà el seu acte en el qual es pronunciarà sobre competència i sobre si admet o no a tràmit la querella. La Fiscalia assenyalava que, segons reflectia la querella del #PSPV-#PSOE contra Mazón, el 'expresident' va comparèixer el 17 de novembre de 2025 davant la Comissió de Recerca del Congrés dels Diputats sobre la gestió de la crisi derivada de la dana, on va ser advertit “expressament” de l'obligació legal de no faltar a la veritat en el seu testimoniatge, conforme a l'article 502.3 del Codigo Penal. No obstant això, segons assenyalaven els socialistes en la querella, Mazón “va faltar a la veritat” en relació al llistat de crides d'aquest dia; itinerari després de la sortida del restaurant El Ventorro; coneixement de l'existència de morts; ajudes remeses pel Govern d'Espanya i destinació de les mateixes i les comunicacions amb la llavors consellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, investigada en la causa de Catarroja. El TSJCV va desestimar al març d'enguany l'exposició raonada que havia enviat la jutgessa de Catarroja per a la recerca a Mazón amb l'argument de falta d'indicis delictius; absència de “posició de garant” i va concloure que el càrrec polític i jeràrquic de president del Consell “no implica automàticament una responsabilitat penal d'aquest tipus”. Al no ostentar de manera específica la “posició de garant” respecte al risc, no se li va poder imputar un delicte d'homicidi per imprudència sota la modalitat de comissió per omissió. Davant la querella, la Fiscalia assenyalava que “faltar a la veritat, com a essència de la mena de l'article 502.3 #CP, suposa que ha de #donar una alteració substancial de la veritat, entesa com una contradicció inequívoca amb la realitat objectiva, en el marc de les respostes del declarant a les preguntes que es formulin, i deuen aquestes respostes afectar fets rellevants”. Per això, per a analitzar si va ser “rellevant” el declarat per Mazón en el Congrés, considerava que és “on ha de #portar a la causa l'acte de data 16 de març de 2026, dictat pel TSJCV”. Per tant, demanava a la sala del #TS que recaptés de l'alt tribunal valencià la remissió testimoniada de l'acte de 16 de març de 2026 i que li ho traslladés per a aquesta anàlisi.

El #TS ha accedit a la petició.