Les dretes meridionals i la colonització institucional

Ningú ha descrit millor les falses aparences i l'art (polític) de la dissimulació que Molière, que en la seva Tartufo identifica totes dues coses amb la capa que usaven els homes per a transitar pel carrer sense revelar la seva identitat. “No cal mostrar el joc sencer. El gran art consisteix a dissimular”, va escriure Gracián, patró dels escriptors amb enginy. Quan un polític convoca eleccions convé jutjar la seva conducta pel que ha fet, la qual cosa va deixar de fer i, sobretot, per les decisions dels seus últims dies. En el cas de Sánchez el patró és nítid: promet el que ni tan sols ha intentat en vuit llargs anys (habitatges) i rega amb diners públics a tots els col·lectius socials dependents, des dels pensionistes als funcionaris, insistint en un clientelisme que contrasta amb el fet de no haver presentat mai els pressupostos que prescriu la Constitució. Moreno Bonilla, el Gran Llorer andalús, no viu els últims dies del seu mandat, sinó els primers compassos de la seva tercera legislatura, sense majoria i amb Vox. Aquí la norma canvia: els primers dies d'un governant també poden ser tan perillosos i descarats com els últims. Bàsicament perquè tots els polítics creuen que el temps diluirà el judici dels seus capritxos. Què ha fet l'inquilí del Quirinale en aquests escassos quatre mesos? Poca cosa, excepte fer seus els argumentaris de Gènova –el president andalús parla més de Ceuta que de Màlaga, la seva terra–, nomenar a un govern amb un clar perfil continuista i recompensar a la gent a la qual professa afecte amb càrrecs, canongies i prebendes. Moreno és al·lèrgic al reformisme perquè creu que suposa un desgast polític. Es limita a canviar cares i persones, sense tocar les estructures ni alterar l'herència dels governs del #PSOE, que continua intacta vuit anys després que el #PP meridional accedís al Palau de San Telmo. Això no canviarà després del pacte de govern amb els ultramontanos, que també han oblidat, amb una rapidesa sorprenent, les seves promeses electorals de reformar a fons la Junta i reorientar la despesa pública. Les dues dretes meridionals, que fins ara no han evidenciat en públic discrepància cap, en bona part perquè Moreno ha virat a la seva dreta, deixant orfe el centre del tauler polític a Andalusia, acaben de tancar un pla per a colonitzar les institucions autonòmiques i els òrgans d'extracció parlamentària amb polítics afins, de perfil partidari i nul·la experiència en els llocs per als quals seran designats. El Quirinale ja feia això des de la segona legislatura de Moreno, quan l'enfonsament de Cs –socis del #PP en la primera legislatura de les dretes– va fer que el president de la Junta recol·loqués en la Junta –amb sou, cotxe oficial i tots els atributs que corresponien– a pràcticament tots els alts dirigents de l'organització taronja. El president de la Junta col·labora amb els qui col·laboren. És agraït amb els seus aliats.

Es preocupa per l'avenir dels seus exconsellers i els seus favorits del partit. Vox se suma amb decisió a aquesta pràctica perquè, en lloc de canviar el joc de les cadires, ara té dret a triar butaques. Les dues dretes han acordat el nomenament de Marta Bosquet (Cs), expresidenta del Parlament andalús i alt càrrec de confiança del #PP, com a Defensora del Poble en substitució de Jesús Maeztu, que ocupava aquest lloc des que Susana Díaz va destituir a José Chamizo, l'últim Defensor independent, per no #sotmetre a les consignes de San Telmo. Maeztu, amic personal de Manuel Chaves, ha estat tretze anys en aquest càrrec sense fer cap crítica a la Junta i sense que Moreno proposés un candidat independent, d'acord amb la seva política de quietismo. L'acord amb Vox –que a canvi obtindrà una quota major en les institucions d'extracció parlamentària– garanteix la designació de Bosquet com a Defensora i renova com a director de Canal Sud (la televisió autonòmica) a Juan de Dios Mellado, nomenat amb Rafael Porras –president del Consell d'Administració de la RTVA– quan Elías Bendodo encara ocupava la conselleria de Presidència. El Quirinale no vol canvis en la direcció de la cadena autonòmica, que tots els anys rep 163 milions d'euros (el seu pressupost ascendeix a 180 milions) a fons perdut de les arques públiques per a evitar la fallida tècnica per falta d'ingressos propis i poder funcionar amb estabilitat. Vox sempre ha defensat tancar la televisió regional –per a fer-ho caldria modificar l'Estatut d'Autonomia– però, després d'accedir a l'executiu de Moreno Bonilla, el que està negociant és obtenir més influència en el seu consell d'administració –on només se sentin caps de propaganda, polítics i experiodistas amb filiació partidària que responen a consignes de partit– i en altres ens autonòmics, com el Consell Audiovisual d'Andalusia, els membres del qual són canonges d'una església –els partits de l'autonomia– en la qual solament creuen els seus preveres i els seus bisbes. L'analogia eclesial és fecunda per a entendre com el #PP –i ara també Vox– van deixant caure les seves pròpies banderes i aprofiten que l'atenció dels ciutadans està concentrada en l'avançament de les generals per a #repartir els grans càrrecs i els sous públics d'aquesta legislatura. És una conducta poc catòlica i que contradiu el consell de Sant Ignasi de Loyola, que recomanava –cinquena regla dels seus Exercicis Espirituals– no fer mudança en temps de desolació. Moreno no està feliç –depèn de Vox–, però s'ha resignat per pur pragmatisme.

Res ha de témer de les tres institucions autonòmiques que podien censurar la seva gestió: l'Oficina del Defensor (que ara dirigirà Bosquet), la Cambra de Comptes (el president dels quals és Manuel Alejandro Cardenete, exconseller seu), el Consell de Transparència (on seguirà Ana María Vielba, exalto càrrec en la Junta) i Canal Sud, on hi haurà repartiment amb Vox no sols dins del consell de la RTVA. Potser també en l'actual estructura de Direcció dels Serveis Informatius. El Quirinale consumeixi així a Andalusia el mateix que #PP i Vox porten anys criticant-li tots els dies al sanchismo: la colonització indiscriminada de les institucions autonòmiques. I ho fa amb persones de confiança que actuen en funció de les seves ordres, no com a professionals independents. Els exconsellers de Cs ja poden dir el mateix que The Rolling Stones quan els periodistes els preguntaven per què continuaven fent gires a una edat més que respectable: “Estem en això només pels diners”. El president de la Junta també. Des del 2018, quan va esdevenir la Gran Carambola que li va portar a San Telmo, Moreno s'ha pujat el sou –de cobrar 67.886 euros ha passat a percebre 92.208; un 35% més– en tres ocasions: al desembre de 2023, coincidint amb el Nadal; a l'agost de 2024, en vacances d'agost, i al gener de 2026 (Any Nou). Calia esperar que tornés a fer el mateix (ara en benefici d'uns altres) en vespres del sobtat avançament electoral de les imminents generals, en les quals ell personalment no es juga res i, per tant, tot està permès.