En 1986, uns miners van deixar dues piràmides d'escombraries de 150 metres al nord de França. 40 anys després, el sol les va convertir en alguna cosa que ningú havia previst

Any 1986, els miners del nord de França deixen d'alimentar dues gegantesques piràmides de residus que portaven dècades aixecant al costat de les seves explotacions de carbó. Aquelles muntanyes negres, d'uns 150 metres d'altura sobre el terreny, semblaven condemnades a #convertir en monuments a la contaminació industrial. Quaranta anys després, havien protagonitzat una transformació insòlita: el sol, les roques i la naturalesa havien fabricat, sense que ningú el planegés, una espècie de petit Mediterrani en ple nord de França.

Dues piràmides fetes d'escombraries. La història comença en Loos-en-Gohelle , una localitat del Pas de Calais situada prop de Lens, en una regió marcada durant generacions per l'extracció de carbó. Durant dècades, les companyies mineres van acumular milions de tones d'esquist i altres materials rebutjats fins a aixecar els dos enormes cons del complex 11/19 , coneguts com terrils.

Els seus cims aconsegueixen aproximadament els 1 86 metres sobre el nivell de la mar i s'eleven uns 150 metres sobre la plana circumdant, #convertir en dues dels runams miners més alts d'Europa. Quan l'explotació va acabar en 1986, aquelles muntanyes artificials van quedar com a testimoniatge d'una indústria que havia transformat per complet el paisatge.

Una fàbrica accidental de clima mediterrani. El secret de la transformació estava precisament en allò que els miners consideraven escombraries .