Els gossos grans envelleixen més ràpid que els petits

Un gran danès i un chihuahua pertanyen a la mateixa espècie, però la seva esperança de vida pot ser molt diferent. Mentre alguns gossos petits poden #acostar als vint anys, els de major grandària solen tenir vides considerablement més curtes. Aquesta diferència es coneix des de fa temps, però segueix sense ser clar què ocorre en el seu organisme perquè uns envelleixin abans que uns altres. Un estudi que analitza com canvia el #ADN de centenars de gossos al llarg dels anys indica que aquesta desigualtat està escrita en la forma en què envelleixen les seves cèl·lules. El treball, liderat per investigadors de la Universitat Estatal d'Arizona dins del Dog Aging Project, va analitzar 1.640 mostres de sang de 894 gossos de companyia de diferents races, grandàries i orígens genètics. Alguns animals van ser estudiats cada any durant un màxim de quatre anys, la qual cosa va permetre observar com envellia molecularment un mateix animal. Els investigadors van estudiar la metilació del #ADN, unes petites marques químiques que s'adhereixen a determinats punts del genoma i contribueixen a regular l'activitat dels gens. Aquestes marques canvien de manera bastant predictible a mesura que envellim. A partir d'elles, l'equip va construir un rellotge epigenètic, és a dir, una eina capaç d'estimar l'edat biològica d'un gos a partir del seu #ADN. El model va calcular l'edat amb un error mitjà d'uns 0,82 anys. Però encertar la data de naixement era només una prova que el rellotge funcionava. L'important era saber si dos gossos de la mateixa edat podien estar envellint a ritmes diferents. Els resultats, publicats en Science, apunten al fet que sí. Durant el període estudiat van morir 121 dels 894 animals. Després de tenir en compte factors com la grandària i el sexe, cada any en què l'edat estimada per les marques del #ADN superava l'edat real es va associar amb un augment del 15% en el risc de morir durant el seguiment. “No significa que un gos vagi a viure un 15% menys ni que la seva probabilitat de morir augmenti 15 punts percentuals”, aclareix Bri McCoy, coautora principal de l'estudi, per a La Vanguardia. El risc analitzat descriu la velocitat a la qual es produeixen les morts entre els animals que continuen vius. En altres paraules, el rellotge no prediu quant viurà un gos concret, però sí que sembla captar informació relacionada amb el seu estat biològic i la seva supervivència. El seguiment dels mateixos gossos va revelar, a més, que aquestes transformacions són més ràpides durant les primeres etapes de la vida i s'alenteixen en avançar l'edat. En separar als gossos per grandària va sorgir un dels resultats més cridaners. Els canvis associats a l'edat eren, en conjunt, més intensos en els animals grans, però no s'acceleraven de la mateixa manera en tot el #ADN. “Els canvis més pronunciats van aparèixer en regions que se superposen amb elements transponibles”, explica Blaise Mariner, coautor principal del treball.